Qui no plora no mama

Telefónica –sota la marca Movistar– i DAZN s’han adjudicat els drets de la Lliga espanyola de futbol per a les pròximes cinc temporades, de manera que tots dos es repartiran cinc partits per jornada des de la campanya 2027-2028, la primera que quedava lliure, fins a la 2031-2032. Per a això, els dos operadors pagaran 5.250 milions d’euros. Hi veig moltíssims diners i no em surten els comptes sobre com poden recuperar aquesta inversió.

Personalment, tot i que em sembla bé que es facin contractes a mitjà termini i no de temporada en temporada, la campanya 2031-2032 la veig molt llunyana. Els que tinguin bona memòria recordaran que, en els 90 i en la primera dècada de l’any 2000, cada estiu es produïen bufetades públiques entre tenidors i aspirants de drets per televisar la Lliga.

De manera recurrent creixen les queixes –són tímides, és clar– de tots els que prenen part en aquesta indústria i el dia a dia obliga a pegar-li una coça cap endavant esperant que les coses s’arreglin soles, com si d’un miracle es tractés. Per tant, tots ploren. Plora LaLiga, amb raó, mentre aguanta la sagnia econòmica dels clubs oferint-los acords amb fons CVC que caduquen el 2060. ¡El 2060!

També ploren els clubs que col·loquen les seves localitats a preus prohibitius i venen les samarretes a 100 euracos. Ploren els operadors, perquè entenen que per al que paguen cobren el mínim possible als seus abonats. També ploren els aficionats, perquè bastant tenen de pagar les seves quotes mensuals a les plataformes, a les marques que les patrocinen, i són feliços quan rasquen els tres puntets de cada diumenge, però són els que mantenen aquest immens circ.

Ploren els jugadors

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: La política del soroll

Dues dones

I també ploren els jugadors, que, amb l’excusa que "la carrera professional d’un futbolista només dura 10 anys", perceben uns salaris irreals, ja que, amb la por que els futbolistes marxin a la Premier o a la Bundesliga, els clubs els paguen fitxes insostenibles. ¡Quina barra! França és una Lliga menor i els aficionats no s’estiren els cabells pels carrers per això.

És urgent reajustar una indústria l’aparador de la qual està exposat 90 minuts cada 15 dies que, avui és insostenible i sens dubte no dona per a tant. O tots rebaixen el suflé o això explota en quatre dies. Però, és clar, ¿qui s’atreveix a fer-ho.