Trossets de Franco

Durant aquesta recta final de novembre del 2025 tenim la graella de La 1 de TVE farcida de recordatoris del 50è aniversari de la mort del dictador. Tot un gaspatxo necessari farcit de trossets de Franco. Per exemple, de dissabte passat en destaco dues propostes: la primera, dins d’Informe semanal, dedicada a l’agonia del dictador, que va passar els seus últims dies a la residència La Paz. Un desagradable joc de paraules: un dictador que va guanyar una guerra i que acaba morint a La Paz.

La segona proposta, denominada Voladura 76, que pel títol ens convidava a pensar que tractava de l’assassinat de Luis Carrero Blanco, qui va ser president del Govern. Doncs no. Es tracta d’un extraordinari documental, dirigit per Marisa Lafuente, sobre el complot polític que va canviar Espanya, i també aquelles estructures d’Estat que van estrènyer al final del règim per canviar el mapa polític, sense sang, ni disturbis, amb alguns jocs malabars protagonitzats pel president de les Corts, Torcuato Fernández Miranda (autèntic cervell de l’època), i que seria el primer president de Govern de la Transició, Adolfo Suárez.

Va ser una època farcida d’al·legats en veu alta, atapeïts de constants i insignificants sobrenoms superlatius: el generalíssim, el gendríssim, l’excel·lentíssim o l’altíssim... En el poder es va exercir un difícil equilibri consistent a no mentir, però alhora a no dir tota la veritat, tenint en compte que hi havia molts col·lectius que feia 40 anys que desitjaven que el procés cap a la democràcia fracassés.

Temps en què ens marejàvem amb el zoom de Valerio Lazarov a la televisió, de garrotades dels grisos a manifestants perquè sí, de la gran farsa d’un sindicat, anomenat vertical, que feia de tot menys de sindicat...

Notícies relacionades

‘La Roja’ s’enfronta a Geòrgia

L'editorial de Cristina Villanueva: La música fa comunitat

De fet, a Voladura 76 descobrim alguns secrets amagats: per exemple, com i per què els procuradors (els diputats de llavors), molt ancorats a l’antic règim, van ser convidats pel Govern a un llarg creuer pel Carib perquè no poguessin ser presents a la votació final de la reforma i amb una sorprenent curiositat: els familiars d’aquests procuradors van declinar fer declaracions. Ummm...

¡Ah! I el meu agraïment al servei de continuïtat de TVE per respectar els títols de crèdit del documental. Tot un detall sovint relegat a plataformes de pagament. ¡Bona feina.