Ha tornat ‘Crims’. Amb vostès: periodisme

Emetre una primera entrega de les tres inicials previstes implica que la cadena i la producció (True Crime Factory & Goroka) van de la mà i aposten de manera arriscada i intel·ligent. Arriscada, perquè el seu resultat final hauria pogut clavar-se una patacada tenint en compte l’impacte dels seus rivals, com ho era la presència de Rosalía a La revuelta, a més de propostes d’altres programes contrastats a la nit dels dilluns. Intel·ligent, perquè l’èxit d’aquesta primera entrega ja mig augura –com a mínim– el seguiment de les dues pròximes. Crims va poder amb tots i l’aposta va ser líder per sobre de totes.

No oblidem que per molt bé que estigui treballat un programa pot passar que el seu impacte sigui inferior tan sols per la competència d’altres cadenes en horari similar. Alguna vegada els he parlat de programes ben elaborats però mal programats.

I destaco de Crims el tractament exquisit de cada imatge, l’apreciada dicció personal del català de Carles Porta, que es troba molt marcada pel seu naixement al Pla d’Urgell –aspecte que el fa més pròxim–, el rigor de les informacions i l’absència de sensacionalisme en el producte acabat són valors que el teleespectador agraeix.

Notícies relacionades

La comunicació amb els fills

L'editorial d'Elisabet Cortiles a 'El segon cafè': Lluitadors invisibles

Acostumo a veure repetit cada capítol: primer per disfrutar-lo i després per avaluar-lo professionalment, perquè sovint em centro en la gestió de la producció de cada episodi: intentar convèncer els familiars de les víctimes que 20 anys després vulguin revelar aspectes ocults d’un succés, que es posin davant la fredor d’una càmera i que ho vulguin i puguin verbalitzar, si és possible sense esfondrar-se per les emocions, convèncer una jutge que faci el mateix i que a última hora no canviï d’opinió, etc.

En fi: que des d’aquell tímid oferiment que va arrencar el 2018 quan Porta va proposar en una cafeteria a la llavors direcció de Catalunya Ràdio l’emissió d’un pòdcast d’àudio fins avui han passat set anys i la criatura ha crescut amb uns límits encara desconeguts. Quan un programa posa "llum a la foscor" implica que tot l’equip està fent el mateix. Felicitats.