TELEVISIÓ I MAS
No pot ser que em passi això

Ahir dijous al matí em va passar una cosa per primera vegada en la meva vida. I moltes de les nostres primeres vegades ens deixen empremta. Tot i que potser el que em va passar ahir no és per destacar, reconec que vaig arribar a casa molt tocat amb la frase "no pot ser que em passi això" i, per tant, crec que mereix aquest article, o almenys a mi m’ho sembla.
Mentre anava pel carrer, estava enviant un missatge d’àudio a través de la plataforma de WhatsApp, amb l’estranya moda de subjectar el telèfon de manera horitzontal, com qui es menja una torrada amb mantega. D’acord. Reconec que està mal fet, perquè el meu missatge ni era urgent ni tampoc una prioritat, i, a més, agafar el telèfon d’aquesta manera pot ser una invitació a posar-ho fàcil als amics de l’aliè.
El missatge que enviava al meu amic resolia poques coses, i a més crec que me’l podia haver estalviat i enviar-lo tranquil·lament després, un cop hagués arribat a casa, assegut al sofà del menjador. Però... ja saben: aquestes manies tontes que tenim els que passem dels 25 anys de treure’ns tasques de sobre per evitar que se’ns oblidin. Per tant, prometo no enviar més whatsapps en hores de passeig i dedicar la festa al que realment importa: a disfrutar del camí i evitar mirar pantalles del mòbil, perquè tenim a les butxaques una bomba anomenada telèfon mòbil que serveix per a massa coses.
Notícies relacionadesDe sobte, mentre enviava el missatge, un senyor em ve de cara i m’adverteix: "¡Home, Sergi, Sergi!", i, mentre em crida, entre el primer i el segon Sergi es posa el dit al nas d’una manera molt grollera per buscar un premi que acaba trobant. Després de dir per segon cop el meu nom, llança una bola que em passa quasi a un metre de distància del cap i em diu: "¿Tens un minut?". Malgrat la mili que portem a la motxilla, només vaig dir: "Disculpa, tinc pressa".
Aquest relat acaba transparentant-se en la comunicació, en aquest cas més enllà de la televisiva o radiofònica, en la que potser sigui la més important: la personal. Si aquesta columna l’hagués arribat a batejar amb el terme Maneres, algú m’hauria qualificat de carca. Vaig pensar a titular-la Higiene personal, perquè el pas següent a la salutació, sense cap mena de dubte, era estendre’m la mà, i això ja sí que no, sisplau. Per això continuo preguntant-me: "No pot ser que a mi em passi això". Perquè, vostè, ¿què hauria fet en el meu lloc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Predicció de Meteocat Catalunya, en avís per pluges torrencials davant l’arribada de la dana Alice
- Investigació Una de les víctimes del notari investigat per estafa a persones vulnerables: «Em va dir que firmés i he perdut dues cases»
- La Coma Jutjat un home per retenir i violar durant 9 hores el jove amb qui va quedar a través d’una app de cites
- Un ‘rara avis’ en el futbol La peculiar vida de Llorente
- Crisi habitacional El lloguer es duplica a l’àrea de Barcelona en els últims 20 anys i es dilueix el percentatge de propietaris