¿Qui decideix l’algoritme a les xarxes?

No prenc un te verd al matí ni a la tarda. En tinc prou amb un poliol. Potser en cauen tres al dia, i tan content. A les xarxes socials ha aparegut recentment una col·lecció de nous nutricionistes (així es fan dir, tot i que no n’he vist gaires que ensenyin el títol) que t’aconsellen que facis un esmorzar, o un brunch, que mola més, amb poc greix, molta proteïna, nutritiu, que contingui una torrada amb un alvocat, xia, fruits vermells, formatge cottage (que fa tres anys no esmentava ningú), dos talls de gall dindi, un ou benedictí amb salsa holandesa per sobre... Acabes de preparar l’esmorzar i ja empalmes amb l’hora de dinar.

El meu consell, i no soc nutricionista, és el següent: apostin per un simple entrepà de tonyina. Llesques el pa, buides la llauna, on sempre queden trossos de tonyina a la vora... i ja ho tenim. O una altra proposta: amb tres ous durs i dues torrades amb oli d’oliva, aguanto fins a l’hora de dinar. A més, per a mi, on hi hagi un cafè amb llet ben calentó i sense sucre que no m’hi posin el matxa o beuratges semblants.

¿Els que publiquen un vídeo elaborat per intel·ligència artificial no s’adonen que salta molt a la vista? ¿No perceben que el moviment d’aquest vídeo no és gens creïble? Aquell elefant que es tira des d’un trampolí a una piscina, o aquell gos que algú salva en l’últim segon de morir atropellat per un tren... ¿Qui ho compra, això? ¿Què pretén l’algoritme?

Aquelles receptes miraculoses de l’estil "Aprima’t quatre quilos en quinze dies", manifestant-les així, sense vergonya, sense tornar-se vermell, sense cap justificant mèdic que les acompanyi: tot un atemptat contra la salut i un monument a la mentida.

Notícies relacionades

‘La Marató’ de 3Cat de 2026 estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars

Posem Torralba a les nostres vides

Si una xarxa social –sobre les quals és ben curiós que les més importants pertanyin a una mateixa empresa com Meta– és capaç de censurar un mugró o un penis, una cosa natural i inherent a l’ésser humà, hi hauria d’haver algun filtre de verificació per a totes aquestes merdes que paguen per anunciar-se. Ben rumiat, si no hi ha cap filtre per a les fake news de Donald Trump, o de l’esquerra, ¿en posaran un perquè paguis per anunciar receptes d’esmorzars?

No fa gaire em va aparèixer un vídeo en què una jove, mirant a càmera, assegurava: "És molt fàcil guanyar 50.000 euros al mes, amb la intel·ligència artificial, en automàtic i sense donar la cara". Això sí, verificat amb un únic propòsit: "M’encanta ajudar la gent".