TELEVISIÓ I MAS

Pirates i pederastes

Pirates i pederastes
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

Tinc la percepció que la indústria de l’oci té massa pressa per aconseguir abundants beneficis en el mínim temps possible. Això implica que de primer moment mostrin múscul econòmic i comuniquin immediatament la seva riquesa. ¿Lícit? Sens dubte. ¿Fantasma? També.

Fa uns dies va tenir lloc a Madrid un debat sobre els drets esportius. Durant la jornada, el CEO de Dazn a Espanya i Portugal, Óscar Vilda, va instar "l’Administració a acabar d’una vegada amb el problema de la pirateria".

Ens hem habituat al fet que per qualsevol pedra que tinguem a la sabata apuntem directament a l’Administració com a culpable de tots els nostres mals. És molt fàcil assenyalar que els responsables siguin sempre els altres: ja sigui l’Administració o bé els dolentots que agafen senyals per no pagar; però és greu que no figuri la paraula "autocrítica" en la seva exposició.

I segueixo, perquè Óscar Vilda tenia el gallet fluix, quan va assegurar textualment: "Si tinguéssim la mateixa conscienciació que tenim en com procedim amb els pederastes, hi hauria un control enorme de la pirateria".

Mirin, comptaré fins a cinc. Ja. Quin jardí innecessari en el qual es va ficar l’home. Comparar la pirateria amb els pederastes em sembla tan fora de lloc com desafortunat. Ignoro si portava la frase escrita de casa, se li va acudir en el moment, o va escollir un mal dia per anar a un debat.

Notícies relacionades

La pirateria afecta els esdeveniments esportius, però també els llibres electrònics, o el fenomen top manta, entre molts altres. Des del Lazarillo de Tormes, Espanya sempre ha sigut un país de pirates, de fer trampa constantment, on ens fotem bufetades per un bolígraf que regalen en una fira de mostres –"és gratis, tio"– tot i que després no l’utilitzem; comprem una samarreta del Barça a la Rambla per 20 euros tot i que sabem que "no és la legal, però passar per bona". I així tot.

Pensem que tot ha de ser gratis i ens preguntem per què pagar pels serveis, amb una resposta unànime: "¿Roben els polítics i jo no ho faré?". Si les plataformes cobressin cinc euros al mes per cada servei batrien rècords d’abonats, de recaptació i descendiria la pirateria, tot i que aquí cal preguntar-se qui imita el pirata, i així evitar després l’horrorosa comparació entre un pirata i un pederasta.