¿Es pot opinar des de la tele pública?

Quan afirmo que d’entrada els presentadors no han d’opinar des d’un canal públic parteix d’una base sòlida: perquè per a això és pública. Per això crec que les corporacions han d’aportar informació i enriquir un debat plural per a coneixement de la ciutadania, que per a això paga. Qui desitgi opinar ho pot fer des d’un mitjà privat satisfent els gustos del propietari del mitjà. Aquí s’acabaria el tema, però obriré la caixa dels matisos.

¿Un presentador pot opinar sobre com fer un ou dur? Sens dubte. ¿Se li permet opinar sobre els últims dissenys de moda? ¿Per què no? ¿Passaria alguna cosa per opinar sobre la manera d’actuar d’un futbolista? Crec que no, perquè de passar no passa res, però compte que en la següent pregunta ja cal que es calci. ¿Es pot opinar, ergo posicionar-se, sobre el que ha dit un polític al Congrés? Senyores i senyors, obrim el debat.

Notícies relacionades

Ser humà avui

Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»

Si vostè entén que sí, que no té per què haver-hi cap problema perquè els que presentin puguin dir la seva opinió, perfecte. No m’agrada però compro l’argument. Això sí: si és vàlid ara també havia de ser-ho en l’etapa en què el PP governava. I si s’opina des d’un canal públic l’argument és vàlid per a TVE, però també ho és per a Telemadrid; és igual de correcte per a TV3 com per a Canal Sur.

Insisteixo que a mi no m’agrada que opinin de política, si bé és difícil separar les línies del que és política i el que no. Acceptem-ho per tant amb esportivitat, que no passa res, tot i que ningú s’imagini Javier Ruiz presentant el Telediario amb el PP en el poder, ni que Carlos Herrera substitueixi aquesta nit Pepa Bueno. Els últims dies he realitzat l’exercici de veure alguns espais que està emetent BBC News sobre l’assassinat de Charlie Kirk. Ho resumiré en poques paraules: em reconcilien amb l’ofici. El to, l’elegància, l’enfocament i el tractament em resulten extremadament respectuosos. Ho vaig escoltar dir alguna vegada a Iñaki Gabilondo i a Carles Francino: davant el dubte, sempre periodisme.