TELEVISIÓ I MÁS

Mort a l’ona mitjana

Mort a l’ona mitjana
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

Des de fa un segle, i especialment des de la Guerra Civil, l’ona mitjana va servir com a vehicle de transmissió de continguts, però fa dècades que ja va complir la seva comesa. L’ona mitjana de la ràdio s’apaga, desapareix i mor. I millor. Mai vaig pensar que escriuria això, però és així. Aquestes emissions tenen uns alts costos de producció pel manteniment de les antenes i a més contaminen deixant una notòria empremta de carboni.

Des de la passada dècada, països de més de mig Europa han abandonat les seves emissions en ona mitjana, entre els quals Àustria, Suïssa, Irlanda, Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya i Bielorússia. Tan sols continuen emetent els països del club de l’acudit, com Espanya, Grècia i Portugal, a més d’Hongria, Romania i algun més. Llavors, ¿què esperem? Es calcula que l’audiència al nostre país difícilment supera l’1% ...

Llavors, ¿a qui beneficia el seu manteniment? ¿Per què continuar emetent quan el seu oient històric ja l’ha abandonat i a més la ràdio en OM ha d’explorar nous públics, enfocats sobretot en persones joves, i aquests ni tan sols són conscients de la seva existència?

La qualitat auditiva de les emissions en ona mitjana és molt inferior respecte a les de les seves principals competidores, com les que emeten en una FM que està en plena forma. Aquesta banda va tenir un boom a Espanya que es va produir a finals dels 70 i inicis dels 80, amb una decidida aposta de la marca Los 40 principales (després batejada com Los 40), que va aglutinar un públic jove i va omplir de missatges comercials; i també amb la irrupció d’Antena 3 de ràdio, plena d’una nova programació.

Hi ha ràdios que emeten a través de les seves aplicacions de telefonia mòbil o a les pàgines web i, finalment, les que transmeten en sistema DAB o DAB1. En termes de qualitat, aquestes últimes són les millors, però el seu desconeixement de gran part de la ciutadania és al·lucinant.

Notícies relacionades

Ha faltat i falta moltíssima pedagogia per al seu coneixement, a més de moltíssima prescripció perquè el consumidor adquireixi els seus receptors. Personalment no conec ningú (a excepció dels quatre que som del gremi) que hagi anat a un establiment i hagi demanat: "una ràdio amb sistema DAB o DAB1", perquè el venedor en desconeix les qualitats.

La indústria va en una direcció i creu que el seu producte es vendrà sol. I això no va així. De moment anem tancant l’ona mitjana.