Iturralde, a ‘Carrusel’

En tres mesos compliré 61 anys. La vida passa tan ràpidament que em sembla que va ser ahir quan vaig començar a ser oient de la cadena SER en aquells dissabtes al matí escoltant Juan de Toro presentar el concurs infantil 1, 2, 3... Bimbo otra vez. Tindria 7 o 8 anys. ¿Per què em vaig enganxar? Doncs ho ignoro. Suposo que perquè em vaig enamorar del transistor i de la ràdio.

A més, per casualitats i circumstàncies professionals de la vida, he treballat en diferents etapes en aquesta gran empresa en programes nacionals com La ventana, Hoy por hoy, Carrusel, etc... amb el qual n’estic agraït i, per què no, orgullós. Soc, clar, oient de Carrusel, com també de Tiempo de juego a la COPE, el Radioestadio d’Onda Cero o el Tablero de Ràdio Nacional. M’agrada escoltar-los tots.

Vagi per davant el meu respecte personal i la meva admiració professional a Dani Garrido, que porta el braçalet de capità de l’històric programa, però no entenc què pinta Iturralde González en aquest xou. Lluny d’adoptar un to que destensi i relaxi l’ambient, cosa que el col·lectiu arbitral necessita com el menjar des del seu nefast comitè i els seus altaveus en mitjans, quan apareix Iturralde es respira a l’antena una tensió impròpia de la Ser.

Iturralde s’atropella amb les paraules, no controla el discurs i el pitjor, si parlem de ràdio: que no escolta. N’aporto una prova. Aquest dissabte passat Lluís Flaquer li comentava el següent, i ho transcric tal qual. Sense afegir-hi ni punts, ni comes:

L. F.: "Però si han expulsat molts jugadors".

I. G. : "¡¡No, no, no!! ¡Eh! Sí. Se n’han expulsat. No, no, però que, que quan parlem de...".

I prossegueix: "No t’equivoquis, que no t’equivoquis", tancant el seu soliloqui amb aquesta sentència: "¡El problema és que teniu el cap ple de brutícia!" contestant a un apunt de Sique Rodríguez. ¿Brutícia? ¿En un programa que promou el futbol?

Notícies relacionades

‘La voz kids’ torna renovat

Gemio, Henar i Gabilondo

Suposo que l’exàrbitre els donarà moltes visites i clicks i l’anunciant estarà content, però aquest subjecte no li fa cap favor ni a la comunicació, ni a la ràdio, ni molt menys com a altaveu d’un col·lectiu, l’arbitral, al qual defensa.

Pot sentir habitualment Iturralde a Carrusel Deportivo: el penúltim classificat en el Mundial de l’elegància, el fanalet vermell en el de l’expressió lingüística i amb vermella directa en la competició de la distensió. ¡I visca la ràdio.