‘No ens interesses’

H a sigut l’artista Mario Vaquerizo el que ha concedit una entrevista al mitjà digital The Objective en la qual s’ha lamentat pel fet que no el convidin al programa La revuelta, de La 1. Vaquerizo ha resumit en una frase la seva proposta: "Jo els vaig trucar i els vaig dir: ‘Vull venir al programa com a convidat’. Però em van dir que no, que no els interessava". Res més. Sens dubte, tot un clatellot de manual gestionat de manera poc hàbil per l’artista madrileny. M’explico.

Primer: crec que fa temps que hem entrat en una etapa mediàtica en què fa l’efecte que després d’anar a un late night molt probablement se t’obriran portes de possibles propostes professionals en el futur. Pot ser. Però sobretot pot no ser, perquè després del programa la vida continuarà.

Segon: per a qualsevol persona amb un mínim d’ego, com el que té Mario, a vostè, o un servidor, una resposta del tipus "No ens interesses" implica una escopinada a la camisa bastant inesperada, tot i que sens dubte totalment lícita. Una altra cosa són les expectatives: trucar al programa si no t’han trucat em sembla arriscat, però fins a cert punt entra dins del que és correcte.

Vegem: és possible que cap persona de producció hagi proposat el teu nom perquè hi vagis com a convidat, però si no ho han fet... compte. Davant aquests possibles dubtes, convé acollir-se al Manual de la bona gestió comunicativa (Sergi Mas, 2040) que llançaré d’aquí a uns anys. En aquestes coses, un servidor sempre és partidari d’una trobada personal; és a dir, fer un cafè d’uns 15 minuts (no més, sisplau) amb algú de confiança i que tingui pes en el programa o que tingui fàcil accés a algun responsable i proposar la petició o la proposta amb humilitat. Si no tens gaire confiança, fer-ho per telèfon em sembla molt arriscat.

Notícies relacionades

¿Com tenim allò del 2cat?

‘Si amanece, nos vamos’…

I a més: que a un li declinin una autoinvitació a un programa em sembla una resposta que és dins de la normalitat, perquè, segons l’últim cens del 2024 Espanya té prop de 49 milions d’habitants i el programa té entre 4 i 8 convidats a la setmana. Per tant, i per proporció, resulta d’allò més normal.

Existeix una norma universal per gestionar casos idèntics: encaixar la negativa i no donar visibilitat a la resposta negativa rebuda. Convé demanar disculpes, abaixar el cap i oferir-se en secret per si algun dia falla un convidat.