¡Quina tia, la IA!

El titular que encapçala aquest article és un homenatge a un còmic que vaig llegir desenes de vegades, del mestre Francisco Ibáñez, abocat en els personatges de Mortadel·lo i Filemó. Qué tía, la CIA es titulava el còmic original. Però en aquests temps moderns he d’apuntar la IA, en lloc de la CIA. La imatge de la columna l’ha realitzat ChatGPT a partir d’una imatge meva que li he facilitat i crec que ni s’assembla a mi, ni tampoc a Filemó...

Crec que ens convé a tots fer una reflexió tranquil·la sobre la propagació de ChatGPT... i, si és possible, sense necessitat de preguntar-ho al mateix ChatGPT... perquè se’ns està escapant de les mans. I ho faig amb un cas real.

Vaig demanar a la meva filla (que estudia primer de Psicologia en una universitat pública) que realitzés una senzilla enquesta entre els seus companys de curs sobre l’ús que donen a la intel·ligència artificial i en concret al ChatGPT. Les xifres que em va facilitar són eloqüents perquè el resultat ni jo mateix me l’esperava. D’una aula de 34 estudiants de primer curs universitari, entre 32 i 34 estudiants utilitzen ChatGPT des del mòbil cada dia o gairebé cada dia.

En primer lloc, diversos alumnes, per mitjà de ChatGPT, van enviar els apunts en un document de 40 folis en format DIN A4 perquè, a partir d’aquest, la IA li enviés algunes possibles preguntes per a un examen. Però és que no tan sols tots els alumnes, sinó que el professorat també fa el mateix: sis de set docents utilitzen ChatGPT. ¿Per a què? Per orientar-se i formular preguntes per posar en un examen. Més clar, l’aigua: com que els alumnes ja havien rebut algunes preguntes, a l’examen van rebre les preguntes esperades.

Notícies relacionades

El Mundial de Clubs a la televisió

Sánchez, com Joe Rígoli

Crec que tot això va més enllà de l’anècdota i la casualitat, i que per tant hi ha una deriva clara cap a una penetració irrefrenable de la IA en les nostres vides tant en estudiants com en docents... i a molta gent que està a l’abast d’aquestes plataformes.

És clar que les dades no són extrapolables a tot el país... però sol·licito que donin una oportunitat al que sospita el meu olfacte. El meu nas. I la sorpresa que em genera la facilitat i la rapidesa amb què opera ChatGPT genera un gradual adeu de la cultura de l’esforç. Total... si ho tenim tot a l’abast tocant una pantalla amb el dit índex... Ni el gran Francisco Ibáñez, ni Mortadel·lo ni Filemó ho haurien imaginat...