Fiu, fiuuuuuuuu

Conec el tema de primeríssima mà i els explico que tot comença a M80 Radio, on emetíem un despertador titulat Arús con leche. ¿Autors? Al locutori i dirigint el programa Alfonso Arús, a més d’un servidor, Xavi Martín, Javier Giménez i Javier Cárdenas. En el control de so, i també amb veu, Jorge Salvador i Sergio Montesinos. I a la producció Anna Castells i Alfredo Conde. Els esmento a tots perquè tots participàvem cada dia en el sarau.

Salvador va ser el primer tècnic de so que va parlar per antena i es va inventar posar talls de televisió per la ràdio. Ningú ho havia fet abans. Amb l’arribada de la tele privada, cada membre de l’equip gravava i editava tots els informatius nocturns: el Telediario a La 1, Entre hoy y mañana a Telecinco, Carrascal a Antena 3, el TN Nit de TV3...

Un matí vam emetre un tall d’Antena 3 que informava de l’activitat d’un curandero de nom Carlos Cabello Rey, i de sobrenom Carlos Jesús, que assegurava guarir persones que acudien al seu garatge habilitat com a consultori per a les seves presumptes cures.

Deia que ho curava tot: ferides, tumors, malestar mental... Tot quadrava: duia una túnica semblant a la que portava Jesucrist, una banda sonora celestial que el seu germà posava de fons, algun ganxo que verificava que tot era veritat i... la voluntat de persones malaltes dipositada en una capsa de sabates; una voluntat que mai porta IVA.

Notícies relacionades

Esperant un trasplantament

Història de la tele, història d’un país

Anna Castells el va localitzar i li va demanar que entrés en antena. Carlos Jesús hi va accedir i durant l’entrevista va arribar a autotransformar-se en diferents personatges que vivien al seu interior: Carlos Jesús, Christopher, Chryslan... Un cagarro mental important d’algú que deia haver nascut al planeta Raticulín i que afirmava haver mort dues vegades a través d’una descàrrega elèctrica soferta a Mataró. Mentre parlava per antena, Salvador & Montesinos li van posar un efecte d’eco, amb la qual cosa ell es va convèncer que tenia poders. I de la ràdio va passar a la tele...

Hi deu haver qui pensi que ens rèiem d’un pobre home; molts pensem al revés: que va ser ell primer qui s’aprofitava de la ignorància de molta gent que va pensar que aquell espantall curaria tots els seus mals. Tinc totes les entrevistes gravades. Són antològiques.