Entre les tres i les quatre

M’assalta entre les tres i les quatre de la matinada, l’hora de la desfilada dels clots i els Everest vitals. Aquestes últimes setmanes pateixo el que em diuen que es diu son bifàsic. Una pràctica ancestral on el descans nocturn es dividia en dos segments separats per un període de vigília. Pel que sembla els nostres predecessors aprofitaven l’estona per rematar tasques domèstiques o creatives, però jo m’embranco en l’impacte que han deixat en mi les sèries Adolescencia i Yo, adicto. Potser les he vist massa seguides. En totes dues surten a col·lació les complexitats de la relació entre pares i fills i les conseqüències que se’n deriven. Afloren ferides enormes, algunes de provocades intencionadament, però la majoria infligides amb la millor de les intencions: protegir, cuidar, guiar. Mai saps quin gest fastiguejarà la vida del teu fill. La percepció que té de si mateix i el tracte que es dona.

La llum està en Les coses excepcionals, una recomanable producció de Sixto Paz Producciones que es pot veure al llarg de les pròximes setmanes a la sala Heartbreak Hotel de Barcelona. La llista pretesament interminable de coses que valen la pena a la vida i que elabora el fill d’una suïcida, que està interpretat per un brillant Pau Roca, per convèncer-la que es quedi en aquest món.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

Lluny de l’esperit de la mare, entre les tres i les quatre començo a elaborar la meva pròpia llista de coses boniques amb l’esperança de poder reprendre el son.

El primer glop de cervesa, l’abraçada de la meva filla, la mirada de complicitat amb una amiga, el sol d’abril a la cara, un missatge inesperat, anar al metge i que vagi tot bé, la meva mà a la seva mà, una tarda de sofà i manta, un revés impecable en un partit de tenis, les escopinyes amb salsa Espinaler. Em vaig adormir just quan passava pel primer bany de l’any al mar. Cada vegada més a prop.