"Vaja, ¡¡se m’ha oblidat!!"

R ecordo que en la meva època d’estudiant d’EGB (i per tant em cenyeixo als primers anys de la dècada dels 70) m’inventava l’excusa de l’"Oh, se m’ha oblidat", quan havíem d’entregar l’endemà un exercici que havíem de fer a casa. Aquest "se m’ha oblidat" sonava a un pretext tan ingenu com barat i poc treballat. Servidor era un nen, i tot i que llavors pensava que el professor s’ho creia, entenc que el tema no colava.

Tampoc és que jo als vuit anys tingués res de sindicalista, però sincerament no em donava la gana d’haver de fer els típics deures a casa quan a l’escola ens hi passàvem una tercera part del dia. "Si ja em sé la lliçó, ¿per a què he de reforçar-la a casa?". Aquest era el meu raonament.

Valgui aquesta prèvia per explicar el que fa mesos ja vaig exposar en aquesta columna, quan a finals del mes de desembre el president del Govern central, Pedro Sánchez, va manifestar que faria cent (sí: CENT) actes el 2025 per commemorar els 50 anys de llibertat a Espanya, el mig segle de l’adeu del dictador i per tant marcar una línia molt clara entre la seva gestió i la de la ultradreta. Però a mi, sincerament, no em quadraven els comptes, ja que la mitjana sortia a dos actes per setmana. Com a idea em va resultar excessivament agosarada, però certament semblava poc creïble. Comprovem.

Ens trobem a 20 de març i portem un total de... (redoblament de tambor, sisplau) un acte. UN. ¡¡Un aplaudiment ben fort, amigues i amics!! Es va fer el 8 de gener al Museu Reina Sofia. Mentrestant van passant els dies i aquest 2025 ja comptabilitza, comptant avui, 79 dies. Per canviar d’any falten 286 dies, i de moment 99 actes. I si Pitàgores no anava borratxo el compte genera una mitjana d’obligar a dur a terme 2,88 actes per dia, inclosos els mesos de juliol i agost. Anem tard, Pedro.

A més, el president va prometre el dia de l’anunci que es crearà "un comitè científic format per experts que col·laboraran en l’execució d’un intens programa d’activitats".

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

És clar, un "se m’ha oblidat" com a excusa d’un Sergi Mas en mode nen està passat de moda, però un president n’hauria de comptar deu i comprovar qui el convenç d’aquestes coses, i amb quin objectiu, perquè al final és ell el que apareix a les hemeroteques, i no l’assessor.

De tota manera, esperarem una mica. No sigui cas que des del maig organitzi cinc actes al dia i recuperi la mitjana.