De Sobera només n’hi ha un

Possiblement ell no se’n recorda, però a mi em va quedar molt gravat el dia que el gran Xavier Sardà em va dir en un hotel de Madrid, durant un piscolabis en què a més participaven l’humorista Juan Carlos Ortega i el científic Dani Jiménez: "Nen [ni ell ni ningú s’imagina que content que em fa que algú em digui nen amb 60 anys que tinc), separem bé la diferència entre interès i entreteniment. Al Crónicas jo feia entreteniment i, si a algú li interessava un contingut, doncs encara millor". I ho va dir mentre tots quatre participàvem en un programa per a Discovery Max i que es deia ADN Max. Ho vam passar molt bé, vam riure molt i en vam aprendre encara més.

First dates fa ni més ni menys que nou anys que entreté el personal, amb aquesta manera tan senzilla i alhora tan difícil de només ensenyar el que passa, sense adoctrinar i sense forçar situacions. ¡Que fàcil que ho tindria First dates per aplicar moralina per a totes les parelles!

Existeixen dues claus per a l’èxit del programa: la primera és la constància de l’hora en què s’emet, en la qual veiem gent sopant mentre nosaltres també ho fem i veiem trobades de parelles que tenen el seu moment per connectar. I més enllà de les fricades i dels diàlegs surrealistes dels concursants, la segona clau consisteix en el conductor, Carlos Sobera.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Aquest basc llicenciat en Dret i professor de publicitat que ja s’acosta als 65 anys (l’experiència ben portada sempre suma), i que tan aviat et presenta un Supervivientes com un ¿Quién quiere ser millonario?, unes campanades, les gales de Gran Hermano o et fa d’actor en un teatre, és com el julivert de la comunicació, perquè s’adapta a tot i sempre lliga bé a tot arreu on n’hi ha.

Pel que percebo i pregunto, aquest home cau molt bé al personal, amb una cosa que es diu marca personal: de Sobera només n’hi ha un. Segurament amb cap altra cara a la presentació el programa funcionaria com una locomotora. Així que per molts sopars, per molts somriures, per moltes aventures i moltes gràcies.