El butlletí informatiu

El nom genèric i acceptat per diferents redaccions és el de boleto, amb les diferents accepcions com "el puto boleto", o bé "¿Em fas tu el boleto?". Un dia en què el món estigui poc agitat, que realment passa poques vegades, el més normal consisteix en el fet que les notícies de la 1 del migdia siguin les mateixes que les de les 12, i que les de les 11, i que les de les 10 del matí... Hi ha ràdios en les quals el butlletí s’emet des del mateix estudi en el qual s’està fent el programa. Així és normal que sovint dos minuts abans de l’hora en punt hagin d’aixecar-se del seient un o dos convidats que estan en antena, amb el consegüent soroll de cadires, bolígrafs que impacten contra la taula o sons diversos d’una difícil dissimulació però que la ràdio sempre transparenta.

En la dècada dels 80, una cadena de ràdio generalista anomenada precisament Cadena 80 (¡ole tu!) va voler avançar-se a la resta d’emissores emetent els butlletins tres minuts abans de cada hora en punt. Res. L’intent va durar mig any. Va ser un fracàs. A més, comercialment no va funcionar i van vendre les freqüències com qui acaba llogant sabateries. A aquest tema m’hi referiré un altre dia.

Notícies relacionades

Shakira acomiada l’any a TVE

Concert des de Viena

Al seu dia vaig proposar a la direcció d’una emissora que un programa informatiu en clau d’humor que servidor havia de començar a fer ben aviat el titularia Piquet informatiu. Uffff... Van saltar espurnes. Allò de les formes, "Sergi, ¿vols dir?". "¿Què et sembla si donem una volta al títol...? Deixem passar el cap de setmana i dilluns ho veiem..." Bé. Va quedar clar que el programa no es va titular així.

Avui dia a les ràdios ja no es fan bromes com cremar-li el paper a un que acaba d’entrar mentre llegeix les notícies del butlletí, "que no sigui que ens facin un comunicat", o "a veure si algú entendrà que es tracta d’una agressió i ens ficarem en un embolic". La vida és meravellosa, com la ràdio. Malgrat el butlletí.