‘Jo mai mai’...

Jo mai mai és una producció de 3Cat en col·laboració amb Abacus, a qui la corporació pública ha abonat prop de 3 milions d’euros per vuit episodis de 45 minuts de durada cada un, a una mitjana de 360.000 cada capítol.

Per a aquesta segona temporada s’han incorporat quatre cares noves a la sèrie, que s’ubica en una casa de colònies denominada Les guilles, i és allí on es produeix una bona part de la trama, centrada fonamentalment en les relacions tòxiques, el maltractament psicològic i l’abús de poder.

Dec ser molt friqui, perquè a mi m’agrada molt fixar-me en els crèdits finals, per comprovar els responsables de les diferents propostes televisives. Quan es crea una producció basada en una experiència més que contrastada dels seus responsables, és probable que l’obra es doni una patacada; i si és així, molt possiblement les causes siguin externes a la mateixa producció. En aquesta ocasió, Jo mai mai reuneix en la base de la seva pizza una mena de creadors narratius de primer nivell: Marc Roma, Mar Picó i Sergi Pompermayer; aquest últim, amb una experiència televisiva de nivell premium: va signar els guions de Plats bruts, La cosa nostra, Lo Cartanyà, La Riera i La sagrada família, entre altres produccions. I en l’espai que tinc no em caben les mencions a la seva immensa trajectòria com a dramaturg concretada en obres de teatre de prestigi reconegut.

Direcció d’Uri Garcia

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan la llei trontolla

Presumptament... molt fort

Si a aquesta base hi afegim la direcció d’Uri Garcia, que va estar al capdavant del celebrat Crackòvia, Casal rock, Cita bestial o arrencant Joc de cartes, resulta que està tot dit.

S’acaba l’article i és obligatori esmentar qui possiblement l’hauria hagut d’encapçalar: la protagonista de la sèrie, la Mai, interpretada magistralment per la jove actriu andorrana Clàudia Riera, que s’ha doctorat amb Jo mai mai. I és que, quan els condiments són excel·lents, el més normal és que acabi sortint un caldo deliciós.