Benidorm Fest

Servidor estava bastant cansadet pel fet que en els últims anys el renascut Festival de Benidorm, rebatejat com a Benidorm Fest, acabés en escàndol públic a les 24 hores següents. Recordaran el que va haver d’aguantar Chanel al guanyar el festival amb un gran tema, quan les «xarxes socials» preferien Rigoberta Bandini. I Chanel, a Eurovisió, ho va petar.

Una paradoxa ben curiosa que resumeix l’amor i l’odi dels eurofans, a qui els encanta el festival perquè gaudeixen de la seva glòria anual, tot i que en el minut u mostren el seu malestar sobre el certamen si el resultat final no coincideix amb els seus gustos personals.

Com que aquest any no hi havia «vot demoscòpic» calia buscar el desordre i el bullici per, simplement, mirar de generar polèmica i soroll, tot i que estigui exempt de qualsevol base. Perquè ja m’explicaran a què ve «la gran polèmica de la filtració a Twitter de l’assaig de Sonia y Selena en la primera semifinal». Però... jo em pregunto: ¿on és la gran polèmica, que no la veig enlloc? ¿Que algú amb el seu telèfon mòbil ha gravat 40 segons de l’assaig i ho ha publicat? Bé, doncs això va ser trending topic durant un dia. Aquestes merdes són intrínseques al Benidorm Fest. I tot per fer-se ressò del que publica un eurofan el currículum del qual a l’hora d’organitzar festivals o de trepitjar la redacció d’una productora de televisió és similar al que pot tenir un nyu.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

Prefereixo tocar temes professionals i aïllar-me de bestieses. Mirin: la direcció del festival va anar a càrrec de Jordi Rosell i la realització, de Mercè Llorens. Tot un encert conjunt d’RTVE i Bumerang TV, coproductora del xou. No pot posar-se en millors mans la responsabilitat de l’esdeveniment. El Jordi compta per grans èxits les seves participacions en programes i la Mercè és una professional excel·lentment valorada per la seva feina a TVE Sant Cugat.

Una reflexió personal sobre l’artista i el tema: personalment Melody, l’única cantant amb sabor a crema catalana, em sembla una curranta de l’ofici i es mereix el millor: han passat 24 anys des que, amb tan sols 11, va fer pols tots els registres amb El baile del gorila. Ara, amb 34, ha tornat al mapa professional i ha aconseguit la màxima confiança del vot popular. És molt difícil petar-ho, desaparèixer, i tornar al mapa. Quant a la cançó... em sembla un trunyot que difícilment superarà l’antepenúltim lloc a la final de Basilea al maig.