TELEVISIÓ I MAS
El gran moment del pla seqüència

Cada mitjà aporta els seus recursos propis per mostrar el seu valor de la millor manera possible i que aquest valor sigui apreciat pels receptors. La televisió és televisió i el cine és cine.
Existeix, però, un element que es va inventar històricament i que, per tant, se’l va apropiar la pantalla gran: el conegut pla seqüència, consistent en una gravació sense talls ni cap pausa realitzada amb una sola càmera, en constant moviment, i amb el qual flirteja la televisió de mica en mica en programes molt concrets. En un informatiu, per exemple, no és procedent.
Fa setmanes vam descobrir una versió televisiva del pla seqüència, que és, insisteixo, molt agraït quan està ben resolt, amb l’actuació d’Amaia a La revuelta contestant a Broncano: "¿No tens cap regal, Amaia?". "Alguna cosa sí que tinc". "¿Què tens?". I a partir d’aquí va començar el pla seqüència: "Tinc una cosa... mmm... Tinc un pensament... que no em deixa sola...". Va començar la cançó, que va encaixar bé perquè començava sense música, i Amaia es va desplaçar per la platea i va pujar una planta mentre cantava, ballava, saludava i interpretava i sortia al carrer. I el tema es va acabar amb una gran fanfàrria. Quatre dies d’assajos per resoldre un pla seqüència de 3 minuts i 15 segons.
Notícies relacionadesDes de fa més de dues dècades, el Polònia, de 3Cat, soluciona alguns gags amb un pla seqüència, que des de l’inici capitanejava Toni Soler envoltat de personatges del programa i que ara protagonitza l’actriu Nesa Vidaurrázaga, en el paper de regidora. És un paper, un personatge, no és regidora, perquè encara n’hi ha que es pensen que Toni Soler i Rosa Andreu, matrimoni fabricat a Malalts de tele, segueixen casats i vivint en parella el 2025.
Per exemple, fa quinze dies el Polònia va emetre un gag molt treballat (cap novetat, com passa en tots i, una vegada més, sé de què parlo) en el qual l’altra Glòria Serra (Agnès Busquets) feia un treball d’investigació sobre les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor al Barça, i es preguntava: "Per què la regidora del Polònia no té nom?". També hi apareixia Xavi Espinosa en el paper de Francesc Mauri, i Cesc Casanovas interpretant Nicolás Maduro. L’altra Glòria Serra es preguntava si "una població que porta el nom el Papiol seria un eufemisme de vulva: ‘Mama, em pica el papiol’". Dos minuts i mig d’un pla seqüència absolutament hilarant. Tot el meu honor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- UN INFORME DE L’UCO El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Trobada Bétera s’alia amb Badalona per plantar cara a l’ocupació
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- EL MERCAT BLAUGRANA De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent
- Gran mostra de música i cultura digital Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe
- CRÍTICA Billie Eilish regna de valent i amb intimitat
- Consell Nacional Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE