NO

Hi ha coses que no. ¿Per què? Doncs perquè no. O almenys, si vostè creu que sí, tinc el dret a opinar, amb respecte, que no. Em refereixo a diferents aspectes de comunicació que sovint i sense adonar-nos-en ens passen en el dia a dia, perquè no tan sols es comunica a la televisió i la ràdio. La vida és comunicació.

Per exemple, NO als packs que a les botigues d’alimentació expressen, en tipografia gran, "50% DE DESCOMPTE", i a continuació en lletra petita, "en la segona unitat". Això també és una altra manera de comunicar, una mica perversa si em permeten, i que juga a les mitges veritats. En això consisteixen sovint les estratègies d’algunes marques o alguns centres comercials, al combinar la lletra grossa amb la petita. Quan arribes a la línia de caixa o repasses a casa el tiquet és quan t’adones de la sorpresa. Però ja has pagat.

Per exemple, NO al reggaeton que s’emet a tota castanya a través dels altaveus en les prèvies o en els descansos en els partits de futbol en categories no professionals... Aquest genocidi musical no suma, ni aporta res al context d’una prèvia i sovint aquest soroll resulta tan eixordador que obliga a cridar a qui tens al costat si pretens establir una mínima conversa. Passen els mesos i els anys i continuo ignorant l’objectiu de qui domina l’altaveu d’un camp que sol ser municipal.

Per exemple, NO a les mencions dels comentaristes esportius de televisió promocionant altres programes que emet la cadena. L’espectador d’aquest partit està pendent només de les emocions que es produeixen durant aquest enfrontament i la seva oïda desconnecta automàticament quan en el minut 20 de la segona part el relator comenta una cosa semblant a: "No us perdeu demà l’últim episodi de La promesa a La 1 de Televisió Espanyola, on comprovarem si l’amor pot apaivagar una venjança, o si la protagonista acabarà perdonant el seu germà. Una història d’amors i de desafiaments són els ingredients de La promesa, aquest dimarts en la 1".

Notícies relacionades

RTVE s’afegeix a l’Orgull

Els americans, sempre per davant

Ho aclareixo, que hi ha molt tonto: els comentaristes no ho realitzen per iniciativa pròpia, sinó perquè els ho manen. Està en un contracte. És més: segur que una bona part d’ells posen el crit al cel quan el productor els passa els folis amb les mencions que han de realitzar durant el partit, tant sí com no.

Per això, i per moltes altres coses més, NO.