Només són dotze campanades

S uposo que cadascun de vostès, si prenen el raïm en família, ja tindran més o menys consensuat el canal a través del qual sintonitzaran l’emissió de les campanades. És millor que ho tinguin pactat abans, perquè conec famílies que s’han deixat de parlar perquè prèviament no s’havien posat d’acord.

El normal és que tot vagi bé, tot i que no és fàcil. Si es munta algun pollastre gros, l’embolic mediàtic s’allargarà durant dies. Som llatins i ens va el salseig, a més d’opinar des del sofà desconeixent qualsevol detall.

Si el pollastre es produeix en una cadena pública, algun polític pensarà a portar aquest incendi televisiu al Parlament de la nació o de la seva comunitat autònoma. Quan parlo de pollastre em refereixo a una expressió més enllà del que és políticament correcte, per exemple, un vestit que es trenca, un presentador que parla enmig de les campanades o que els quarts no s’escoltin bé...

Però la clau de les campanades la tenen dues persones: un operador de càmera que manté un pla fix que apunta cap a la campana principal i un tècnic de so. D’acord, hi afegim el realitzador, és clar, que està en unitat mòbil situada a prop del lloc dels fets.

L’operador de càmera ho té fàcil: roba la càmera amb el pla adequat i res més. Pot prendre’s el raïm tranquil·lament perquè el realitzador té punxada la seva imatge.

Notícies relacionades

Dràcula, ‘mon amour’

Extorsió russa a ‘Salvados’

El tècnic de so és qui té una revàlida, perquè les campanades s’han d’escoltar. I quan falten 30 segons per a les dotze de la nit ha d’estar molt atent a la taula de mescles, on haurà de baixar el canal dels locutors i pujar el canal de les campanes. Res més. Baixar-ne un i pujar-ne un altre. En aquest moment és bàsic que ningú de l’equip el molesti, ni li indiqui qualsevol detall, perquè s’armarà el caos. Ni un consell d’ànim ("tot anirà bé, xavalot"), ni un clatellot amable, ni un gest elevant el polze... Res. Que ningú li faci ni li digui res.

Llavors, quan faltin 30 segons per a les 12, baixarà la bola (o el carilló) amb un so que dura 7 segons. Tres segons de pausa (portem 10 segons) i començaran els quatre quarts, que duren quatre segons cada un. Quatre segons de silenci (ja sumem els 30 segons) i a les 12 en punt, ja amb el nou any, les 12 campanades que sonaran cada tres segons. I a les 12 i 36 segons de l’1 de gener ja ens puguem felicitar l’any nou. Salut per a tothom.