TELEVISIÓ I MAS
El documental de la Xarxa sobre la ràdio local
Recentment em van convidar a realitzar una conferència sobre la ràdio. L’auditori: seixanta adolescents (entre 13 i 14 anys) d’una escola pública de la Seu d’Urgell. Al principi els vaig preguntar quants escoltaven la ràdio: de seixanta, quatre. Han llegit bé: quatre. No arriba al 7%. I això que aquests l’escolten quan van al cotxe dels seus pares camí de l’institut. Vaig fer una segona pregunta: ¿quants escolteu pòdcasts?, amb una resposta poc més esperançadora per al món de l’àudio: catorze. Gairebé una quarta part.
Ignoro si aquestes xifres són extrapolables al total del país (tan sols és un institut del Pirineu, d’acord), però per a mi són xifres preocupants. Així que vaig veure sencer un documental a la Xarxa de Comunicació Local, produït per BAS, sobre la influència de la ràdio local en les nostres vides, amb diferents opinions sobre el seu futur. Sens dubte que cou col·locar en la mateixa frase els termes ràdio i futur, i potser és més encertat combinar els termes àudio i futur.
Per començar: es tracta d’un bon documental que explica històries en primera persona amb experiències a Ràdio Taradell, La Plana Ràdio, Matadepera Ràdio, Ràdio Arenys, Ràdio Rubí, Ràdio Salt, Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio Puig-reig, Emun FM Ràdio i Tarragona Ràdio. Cada mitjà amb les seves particularitats i les seves històries personals. A Catalunya avui tenim unes 200 emissores de ràdio locals; gairebé una localitat de cada quatre té aquest privilegi.
Notícies relacionadesL’objectiu de la ràdio local és estar al costat d’on passen les coses. I sempre hi són, tot i que la professionalitat es concreta en el director i dues o tres persones més i es necessita personal amb dedicació altruista. La Xarxa compleix de manera impecable la seva funció de proximitat, tant quan emet per al seu àmbit en FM com quan col·labora en cadena. Aquest comentari val per a l’àudio i per quan envien peces per als informatius de televisió.
Em quedo amb dues reflexions vistes en el documental, totes dues d’exdirectius de l’assassinada COM Ràdio. La primera és de Joan Catà: "Adjudicar a la ràdio local el paper d’escola em sembla reduccionista"; i la segona, de Quico Triola: "És més que necessari que moltes àrees de la societat local com entitats i associacions tinguin el seu propi aparador a la ràdio". Afrontem sense por el futur de l’àudio, que la ràdio no mossega, tan sols fa petons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Florentino, ven-lo d’una vegada a l’Aràbia"
- Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"
- A partir de dilluns La CCMA rectifica i recupera les marques històriques de TV3 i Catalunya Ràdio
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- La plaça de la Revolució recull els mobles
- Novetats de l’Agència de l’Habitatge La Generalitat introdueix canvis en la definició de gran tenidor de vivendes a Catalunya
- Sentència Dos anys de presó per un tuitaire que va animar a "perseguir" la família que volia més castellà a l'escola de Canet
- Anàlisi de la federació de famílies Catalunya necessitaria crear gairebé 170 nous grups de 1r d’ESO per poder abaixar les ràtios a 25
- Pagaments indeguts L’auditoria sobre la DGAIA detecta «deficiències en la gestió» de les prestacions a extutelats
- Política Tarragona s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua: "El català ha de continuar sent útil, plural i present al carrer"
