Amb el cul pelat

El titular de la columna d’avui té, pel cap baix, tres accepcions. D’una banda, transparenta perfectament l’estat actual de qui els escriu; de l’altra, pot utilitzar-se com a títol per a un format nou. O sigui, persones que sumen sis o més dècades i tenen ben clar que: «A veure si a hores d’ara no puc dir el que penso». I, en tercer lloc, Con el culo pelado és el títol de la cançó amb què el duo Sonia y Selena reapareixen per optar al títol de guanyadores del pròxim Festival Benidorm Fest 2025, que tindrà lloc durant l’últim cap de setmana del mes de gener que ve i que facilita l’accés directe a representar Espanya en el Festival d’Eurovisió, que en aquesta ocasió tindrà lloc a Basilea (Suïssa) a mitjans del mes de maig.

Sonia y Selena van tocar la glòria a principis de segle amb el mític tema: Yo quiero bailar..., i la pregunta del milió és: ¿Qui no ha mogut el cos quan ha escoltat aquest tema? Bé, doncs aquí un servidor aixeca la mà, i que és el més semblant a un nyu marejat quan entra en una pista de ball. Ignoro el perquè però existeixen ritmes en els quals un, sense voler, pica de mans, pica amb els peus a terra, etc.

El Yo quiero bailar... va ser disc d’or el 2001, va vendre més d’un milió de còpies i, no obstant, 23 anys després molts només ens sabem de memòria, i aquí hi ha la gràcia, la tornada: «Yo quiero bailar, toda la nocheeee, baila, baila, bailando va, baila, baila, bailando vaaaaa, tiiiii, tiruri, tiruritiiiii...» ¿Algú sap com continua? ¿Algú pot cantar alguna estrofa del que no és tornada? ¿O acabarem amb l’arxiconegut «loo, lorolo lo loroloooo». I, el pitjor, segons el lloc i l’hora on es canti i com a últim recurs, traient un tovalló i agitant-lo amb moviments més propis d’ajuda a la carretera.

Notícies relacionades

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

Ets el que comuniques

Sonia y Selena ja poden interpretar Con el culo pelado o el que vulguin –estava a punt d’escriure una cosa que possiblement no tocaria–, que qualsevol aparició pública de totes dues ens recordarà, sí o sí, i amb tota la raó, el Yo quiero bailar.

En tot cas, quedem-nos amb dos ítems. El primer: que aquest país –medalla d’or olímpica a abocar opinions públiques sense tenir cap coneixement del tema que es tracti– entrarà a sac quan interpretin aquest tema; i el segon: que passi el que passi, el Benidorm Fest serà escàndol nacional el cap de setmana en què se celebri. Estem avisats.