Avís vermell, xàfecs normals

És tasca d’altres potes de l’Administració, com Protecció Civil, interpretar aquests avisos i traduir-los en alertes efectives als ciutadans. No obstant, en els últims dies, després de la catàstrofe de València i Letur, és com si l’avís de l’Aemet hagués ascendit en l’escala jeràrquica fins al nivell de l’alarma antibombardeig. No ho és. D’avisos vermells de l’Aemet se’n produeixen cada tardor per pluges sense que ens hàgim de passar setmanes buscant cadàvers. També passa a l’estiu: desenes d’avisos vermells per onada de calor se succeeixen en titulars alarmistes sense que la vida s’interrompi.

Notícies relacionades

La final

La retransmissió de la Copa del Rei a TV3, l’emissió en directe més vista de la temporada

Si en l’última setmana de gota freda a Màlaga els avisos de l’Aemet van ser del mateix to que en la catàstrofe de València, està clar que hi ha un problema de colors. ¿Com ha d’interpretar un ciutadà un avís vermell si les conseqüències de la tempesta poden ser, alhora, més de dos-cents morts i cap? ¿S’ha d’anar a treballar o no? ¿Ens hem de tancar a casa? És sinistre que la consigna de tancar-se a casa avui sigui tan repetida quan a València i Letur molts morts estaven tancats als domicilis. Als nens Izan i Rubén, dos dels morts, la riuada se’ls va emportar dels braços trencats del seu pare quan un camió va entrar al domicili arrossegat per les aigües. A sobre, molts veïns de Paiporta han dit que quan la riera procedent del barranc del Poio va arribar al poble ni tan sols estava plovent.

No dic que l’Aemet sigui responsable de cap mort. Senzillament dic que els experts haurien d’asseure’s a pensar sobre la validesa d’una alerta que pot desembocar en unes situacions tan dispars. Després de la catàstrofe sempre ve una onada d’alarmisme i histèria, així que seria molt útil disposar d’una eina que permeti precisar una mica millor el risc, en lloc de confiar la vida i l’ensurt a una cosa que en diem Ciència Certa i és una predicció probabilística.