TELEVISIÓ I MAS
Els embolics de la gent de la tele

Durant la meva trajectòria professional no s’imaginen vostès la de vegades que m’han suggerit, fins i tot m’ho han preguntat directament, com a cau d’orella, perquè sol ser una pregunta una mica invasiva, una cosa semblant a això: "Sergi, allà a la tele, no sé com dir-t’ho, suposo que hi ha molts embolics, ¿no?".
Els he intentat traslladar la pregunta de la manera més elegant possible, perquè l’habitual és que la qüestió sigui directament aquesta: "Sergi, allò és un no parar de cardar, ¿oi?". T’ho deixen anar com si als programes o informatius es practiquessin els números descartats del Bagdad, o fos una espècie de Khajuraho, una antologia dels temples del sexe, luxúria i sensibilitat.
Quan et pregunten una cosa així, al final comproves que acostuma a ser una pregunta trampa, perquè la resposta, sense que vingui acotada d’origen, sembla que tan sols permet un sí o un no. "Però què, Sergi: ¿hi ha o no hi ha embolics?". I en casos així un sempre ha de ser irònic.
Evidentment, als que formulen aquestes preguntes els pot la xafarderia, els embolics, les parelletes no oficials, perquè si són oficials ja em diràs tu quin morbo té… Necessiten conèixer de manera molt directa, amb garanties, "perquè m’ho ha dit aquell que és conegut i porta anys allà", que el sexe està a l’ordre del dia, com si els treballadors estiguessin impregnats de luxúria i no paressin de brunzir als lavabos de les televisions durant les pauses publicitàries.
Ignoro per què existeixen ments que associen el sexe als termes televisió, cara coneguda i contacte habitual. I la meva resposta, depenent de nivell de confiança que tingui amb la persona que m’ho pregunta, sol ser: "Doncs mira, imagino que el mateix sexe que hi ha en uns grans magatzems, en una conselleria de la Generalitat o en una cansaladeria situada al mercat de la Concepció".
Notícies relacionadesAl final sempre hi ha qui desitja seduir explicant històries, si és possible amb noms propis, perquè es tracta de controlar la xafarderia per després explicar-ho a tres amiguis mentre es prenen dues cerveses amb el dubtós aval d’algú que està dins… "M’ho ha confirmat una persona que aquests dos estan junts".
Crec que si existís el canal Putiferi TV segur que no el veurien, perquè dirien: "Bah, s’ho inventen". M’acabo d’adonar que acabo de regalar un format sobre la veritat o la mentida dels embolics a la tele.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars
- Molins de vent per omplir l’Espanya buidada
- Meteorologia El Meteocat activa alerta groga per intensitat de pluges aquest diumenge i dilluns a Catalunya
- Aquest és el substitut definitiu del sucre (que a més té molts beneficis)
- Aritmètica parlamentària El Govern arrenca el curs amb gestos als seus socis i la incertesa de si hi haurà pressupostos
- Revulsiu econòmic L’eòlica pitja l’accelerador
- Una finestra de futur