Confessions reials

Sintonitzes Antena 3, i una altra vegada l’emèrit, aquí amb summe respecte a la figura reial, mentre que Mediaset està a punt de canviar la seva marca per la de MediaRey. Quan un tema dona de si aquestes coses les fan molt bé, encara que en ocasions superin la fatiga, i aquest tema de Bárbara Rey i l’emèrit és com una fondue de formatge en la qual no pares de sucar pa.

En tots aquests programes dialoguen les mateixes persones que fa mesos també ho feien sobre el posicionament de Junts per aprovar els Pressupostos, sobre Daniel Sancho, Vinicius o la crisi migratòria. I per evitar problemes legals posteriors sobre aquest tema recomano als tertulians que apliquin la suada fórmula de, abans de cada frase, col·locar l’adverbi presumptament i, a partir d’aquí, aire que vol dir vent. I, a més de la paraula, esmentar la frase: "Era un tema de domini públic i molts el teníem aparcat als armaris de les redaccions".

Això sí, i per una vegada sense ironia, està més que bé que es pugui parlar d’aquest tema amb llibertat a La 1. En aquest país que és Espanya fins fa molt poc temps era realment impossible que aparegués aquest senyor sempre que no fos en el missatge de la nit de Nadal.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

A més, hem escoltat els àudios dels dos (presumptament) pardalets parlant de temes d’alta política. Només un dubte: ¿qui gravava les trucades i amb quin objectiu? ¿Com a record? Vinga, vaaaaa... Això no és jugar net i es diu deslleialtat. És més, el Codi Penal diu el següent: la gravació d’una conversa sense permís pot constituir un delicte greu contra la intimitat, segons el que estableix el seu article 197.1 de l’esmentat Codi. I afegeix: "Segons aquest precepte, la persona que cometi aquest delicte pot rebre una pena màxima de fins a quatre anys de presó".

Així que servidor, la pròxima vegada que truqui a la meva cunyada Loli perquè m’expliqui com es fan les creps, no gravaré la trucada, no sigui que les acabi fent a Can Brians.