TELEVISIÓ I MÉS
¡Quina tertúlia!

Quina és la fórmula màgica perquè funcioni un programa matinal de televisió? La tertúlia. Per començar, el procedent és disposar d’una gran taula i entre quatre i vuit tertulians, que com més diferents siguin, molt millor. I si hi ha un tertulià excèntric que marca la diferència però sense trepitjar línies vermelles, esplèndid.
Convé que les butaques siguin poc còmodes per evitar que el tertulià es quedi fregit, per això es busquen tertulians actius, sobretot perquè molts es desperten a les sis del matí. Posats a buscar perfils definits, es busca un tertulià que enamori qui té l’audímetre a casa. Així, si el conductor no t’apassiona i t’encanta el col·laborador, t’enganxes el programa i això es tradueix en alguns milers d’espectadors. Tot i que deixis la tele encesa i te’n vagis a jugar a la petanca. Aquest invent va així.
D’aquesta manera, les cadenes estiren la vella fórmula que diu: "Si no guanyem a la competència per gaire diferència, almenys que tampoc perdem per golejada". I la fórmula és la següent: un presentador; o millor una presentadora que sembla que funciona millor al matí. No entenc gaire la base d’aquesta teoria quan qui ho peta, sense cap discussió, és Alfonso Arús als matins de La Sexta. Almenys fins a les onze. I després ve García Farreras, a qui molt malament tampoc li va.
Però la base de la pizza és la tertúlia. I omplir minuts sobre les notícies de les últimes hores. I si no hi ha notícies, es fabriquen rumors; i si no existeixen, s’elaboren especulacions. Es tracta de Tertúlia de patates, un títol de secció immillorable que es va inventar Xavi Bundó per al seu Via lliure dels caps de setmana de RAC1 i que ningú ha aprofitat, o almenys ningú li ha demanat permís per utilitzar-lo.
De tertulians n’hi ha de tot tipus. N’hi ha de molt bons, que es prenen molt seriosament el seu ofici i les seves aportacions. Són la majoria. Però tertulians que escoltin els seus veïns de debat… Parlen tots alhora… N’està ple. ¿Protagonisme? ¿Egocentrisme? O en un alt percentatge de vegades, ni dominen el mitjà i molesten l’espectador.
Ahir vaig veure Pablo Iglesias a La 1 (¡sí!, Pablo Iglesias, ¿el recorden?), com a tertulià en el programa Mañaneros, opinant sobre el cas de Manu Tenorio. Iglesias va apuntar: "És que Manu sap que té poder per aparèixer en tots els mitjans". Mare de Déu santíssima.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sánchez insisteix a "salvar el vaixell" però perd un altre peó
- Comerç La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- Victòria del campió d’Europa (2-0) El Madrid topa amb Luis Enrique
- CICLISME El caos s’apodera de l’estrena del Tour amb Enric Mas de protagonista
- Normativa dispar Les platges catalanes sumen 8 ofegats sense una regulació comuna de seguretat
- La caixa de ressonància Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada
- Acabat el 2031 El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros
- Tancament del congrés del PP Feijóo es compromet a un «Govern en solitari» sense «cordó sanitari a Vox»: «O Sánchez o jo»
- Aranzels Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa
- Lloc de somni El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'