TELEVISIÓ I MÉS
¡Quina tertúlia!
Quina és la fórmula màgica perquè funcioni un programa matinal de televisió? La tertúlia. Per començar, el procedent és disposar d’una gran taula i entre quatre i vuit tertulians, que com més diferents siguin, molt millor. I si hi ha un tertulià excèntric que marca la diferència però sense trepitjar línies vermelles, esplèndid.
Convé que les butaques siguin poc còmodes per evitar que el tertulià es quedi fregit, per això es busquen tertulians actius, sobretot perquè molts es desperten a les sis del matí. Posats a buscar perfils definits, es busca un tertulià que enamori qui té l’audímetre a casa. Així, si el conductor no t’apassiona i t’encanta el col·laborador, t’enganxes el programa i això es tradueix en alguns milers d’espectadors. Tot i que deixis la tele encesa i te’n vagis a jugar a la petanca. Aquest invent va així.
D’aquesta manera, les cadenes estiren la vella fórmula que diu: "Si no guanyem a la competència per gaire diferència, almenys que tampoc perdem per golejada". I la fórmula és la següent: un presentador; o millor una presentadora que sembla que funciona millor al matí. No entenc gaire la base d’aquesta teoria quan qui ho peta, sense cap discussió, és Alfonso Arús als matins de La Sexta. Almenys fins a les onze. I després ve García Farreras, a qui molt malament tampoc li va.
Però la base de la pizza és la tertúlia. I omplir minuts sobre les notícies de les últimes hores. I si no hi ha notícies, es fabriquen rumors; i si no existeixen, s’elaboren especulacions. Es tracta de Tertúlia de patates, un títol de secció immillorable que es va inventar Xavi Bundó per al seu Via lliure dels caps de setmana de RAC1 i que ningú ha aprofitat, o almenys ningú li ha demanat permís per utilitzar-lo.
De tertulians n’hi ha de tot tipus. N’hi ha de molt bons, que es prenen molt seriosament el seu ofici i les seves aportacions. Són la majoria. Però tertulians que escoltin els seus veïns de debat… Parlen tots alhora… N’està ple. ¿Protagonisme? ¿Egocentrisme? O en un alt percentatge de vegades, ni dominen el mitjà i molesten l’espectador.
Ahir vaig veure Pablo Iglesias a La 1 (¡sí!, Pablo Iglesias, ¿el recorden?), com a tertulià en el programa Mañaneros, opinant sobre el cas de Manu Tenorio. Iglesias va apuntar: "És que Manu sap que té poder per aparèixer en tots els mitjans". Mare de Déu santíssima.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- El repte de la dependència Les filles carreguen més amb la cura dels avis
- FENOMEN LITERARI Enganxades a la literatura romàntica
- Crònica rosa Sexe, mentides i cintes de vídeo (a l’espanyola)
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar a les empreses Lideratge, la clau de la salut mental a la feina
- Multimèdia | Guerra a Israel i Gaza: així evoluciona el conflicte
- 1,5 petabytes per emetre la Copa Amèrica de vela
- Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial. El procés La sostenibilitat, en l’adn de les empreses