L’ambaixadora, la diplomàcia i el mutant Diplocat

Ens informen en els Telenotícies (TV3) que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa el consorci Catalunya Internacional. Substitueix el controvertit organisme publicoprivat Diplocat, que desapareix en compliment de la sentència del Constitucional segons la qual el terme diplomàcia està reservat a l’Estat. La consellera Meritxell Serret ha dit que això no és un pas enrere, sinó endavant. És un tema analitzable.

Notícies relacionades

Una etapa de ‘La travessa’, ‘Crims’ i un cara a cara Xavi Valls-Gerard Romero: els programes de 3Cat ocuparan Montjuïc

Loles León i la normalitat

Provoca sempre molta excitació aquest rosari d’embaixadetes catalanes que hi ha escampades pel món. Hi ha qui assegura que la millor de totes, la més colossal que ha existit mai, va ser la de Mikimoto el 2003 amb aquell programa de TV3 titulat Afers exteriors. Era una veritable ambaixada itinerant. Es desplaçava per països de tot el planeta terraqüi. Un dia es va atrevir fins i tot a visitar Espanya. "Tenia ganes de conèixer aquest gran país", ens deia amb molta sornegueria. Però tot això és humor polític. Pura trinxera disparant bales de sarcasme. L’interessant de la sentència del Constitucional de què parlàvem abans és el que diu de la paraula diplomàcia: que és un terme reservat a l’Estat. ¡Ah! És una mica estrany el dret a la propietat d’una paraula que és al diccionari. Dins de la meva ignorància, crec que la diplomàcia no pertany a ningú en particular. L’altre dia, el periodista Jenaro Castro va entrevistar a Plano general (La 2, TVE) Julissa Reynoso, ambaixadora dels EUA a Espanya. Va ser un interessant recital de diplomàcia. Respondre amb diplomàcia no és sortir per la tangent, o escaquejar-se, o dir allò d’"avui no toca", que és el que la sordesa política habitualment ens ofereix. Ser diplomàtic és, quan li van preguntar a aquesta ambaixadora com li ha provat al Govern USA que el Govern d’Espanya impulsi el reconeixement de l’Estat Palestí, respondre: "Són camins diferents, però volem el mateix". Sembla una evasiva, però té contingut meditable: per camins diferents anem cap al mateix lloc.

A primers de febrer vaig veure una altra entrevista a aquesta ambaixadora, al Canal 24 horas (TVE). L’hi va fer el periodista Íñigo Herraiz. A la doble pregunta: "¿Què passa si guanya Trump, què passa si guanya Biden?", va contestar: "Estigui qui estigui a la Casa Blanca, sempre tirem endavant. Biden sol dir: mai apostis contra els Estats Units d’Amèrica del Nord: ¡perdràs!".