LA FOGUERA
Art rupestrea l’hotel
Entre els serveis que els hotels de gamma mitjana i alta ofereixen als seus clients, destaca i resplendeix per a mi en primer lloc, per sobre dels barnussos eteris, la maquinita de cafè Nespresso i l’assortiment de coixins per a tots els geps, cosa que només puc descriure com una aposta decidida per l’art per part de les cadenes hoteleres. Quines exposicions de pintura rupestre sobre porcellana blanca tan boniques ens brinden als clients amb l’eliminació sistematitzada de l’escombreta del lavabo. Els meus lectors m’agrairan aquesta derivada escatològica: almenys avui no estic parlant de política. Una sèrie interminable de viatges de treball arreu de la geografia espanyola m’ha decidit a abordar públicament aquesta qüestió. ¿A qui se li va acudir? ¿En quin moment? ¿Amb quina finalitat?
Un dilema envaeix el client d’hotel cada vegada que s’asseu al tron blanc per expulsar el llast que la natura ens imposa com a pagament pel luxe de disfrutar de la gastronomia: ¿ara què coi faig jo amb això? Després d’un parell de consultes a la cisterna que tenen sobre l’obra l’efecte de l’aigua sobre l’aquarel·la, el client, pantalons i roba interior pels turmells, podrà buscar amb malaptesa per tot arreu la solució senzilla a l’embolic, però no la trobarà mai. Desolat, mirarà (sense sensibilitat artística) el suggerent dibuix, enriquit per una nit de cubates, i rebutjarà sotmetre’s a una psicoanàlisi amb el test de Rorschach per la urgència d’arreglar el despropòsit.
¿Deixar-los-el a les cambreres de pis? ¿Cridar-les personalment per mostrar a aquestes dones tan sacrificades el nostre talent pictòric duodenal? ¿Esperar d’elles l’aplaudiment, potser? ¿Un pin, l’enhorabona?
Notícies relacionadesNo, sota cap concepte. El respecte i cura pels que fan de la nostra estada una experiència higiènica i confortable ens obliga a destruir les nostres pintures d’Altamira. I així, pantalons i calçotets per terra, un acaba agenollat, fent grans boles de paper higiènic, que aplica amb les seves pròpies mans a la humida exposició. Un s’humilia, sí, per no humiliar ningú, i recorda amb la pinzellada (cada vegada més perillosa) la mare de qui va considerar que mantenir l’escombreta era menys higiènic que treure-la.
Un altre dia us parlaré de les espectaculars projeccions d’Avatar i Els Barrufets que he vist als banys de l’Ave.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Assaig clínic en fase 3 Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Visita d’Estat Carles III desplega tota la pompa per afalagar Trump
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos