El rap de les urnes de l’1-O sembla que sona diferent

No és una falsedat el que aquests programes han interpretat amb alegria, però en periodisme convé no oblidar el context complet per comprendre bé el que s’ha dit. El que Valtònyc va advertir és que en aquesta votació de l’1-O la repressió i les càrregues policials van impedir que es pogués votar lliurement, i que hi va haver urnes que es van perdre i que per tant el recompte que es va fer és fals. I va afegir: "Si voleu polítics assenyats que no us tornin a estafar, cal començar per acceptar la realitat".

O sigui que el que el raper transmet, ben llegit, és la seva repulsa i repudi cap als líders que "van estafar" la ciutadania. Cosa amb la qual estic completament d’acord, i a què caldria afegir aquells mitjans de comunicació que, transformats en tramposos escolans, van ajudar a impulsar l’estafa. Que aquella votació de l’1-O, i el suposat recompte posterior, no complia cap requisit fiable ja ho sabíem. D’aquell dia, ho he repetit mil vegades en aquesta columna, els únics que mereixen tot el respecte del món són els que van anar a votar i es van trobar atrapats, d’una banda, pels que utilitzant-los de carn de canó els falsejaven la realitat dient-los que assolirien el paradís, i de l’altra, pels que brandien porres i els clavaven pallisses. Crec que aquesta cançó d’ara de Valtònyc és una cosa molt més profunda que el so d’un rap diferent.

Notícies relacionades

Comuniquin, sisplau

El que comunica l’Església

"Projectes de tribu"

Fa exactament una setmana, Joan Tardà va estar al programa de Gemma Nierga Cafè d’idees (La 2 de TVE). Ella li va preguntar: "¿ERC hauria de fer president Puigdemont?". I Tardà, trist, però amb sinceritat indiscutible, va respondre: "No. El que no podem fer és construir projectes de tribu". Efectivament. S’ha acabat el temps del xaman, del fetiller, del bruixot i dels telepredicadors, portant Catalunya al disbarat rupestre més absolut.