Si et toquen 130 milions, el primer és fugir de la tele

En el programa Tot es mou (TV-3) van desplaçar el reporter Enric Botella a entrevistar Eduard Losilla, propietari d’aquesta administració de loteries. Va explicar que el guanyador va comprar una combinació de les que es generen automàticament, aleatòriament. I que d’entre 140 milions de probabilitats d’encertar, la fortuna el va triar a ell. Aquest és el breu relat d’aquest cas tan bonic. No dona per a més. Però hi va haver un instant que vull ressaltar perquè televisivament és rellevant. Quan el reporter va dir a Losilla, tot just entrar al seu establiment: "Vostè és el propietari de l’administració, però no és el guanyador", el loter Losilla va respondre: "Si fos el guanyador, no seria aquí". O sigui, si fos l’afortunat dels 130 milions estaria el més lluny possible del focus d’una càmera de televisió.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Em sembla fonamental aquesta advertència. El calé no vol soroll, diu el primer manament de tot multimilionari que es preï. I la tele és un artefacte vulgar que provoca sempre un soroll escandalós. En 31 anys que fa que intento analitzar la tele no recordo haver vist mai assegut en un plató, per exemple, Amancio Ortega, que és la persona més rica d’Espanya i la fortuna número 13 del planeta. Un ric de veritat no sol exposar-se a la tele. La tele és una gàbia plena d’ocells tafaners i curiosos. Només alguns nou-rics, criatures ingènues i matusseres, cauen en aquest error.

Tinc gravada en la memòria una estampa televisiva, de finals dels anys 80. Una setmana d’aquell temps a un jugador li va tocar un premi molt abundant de la Loteria Primitiva. Diverses desenes de milions, llavors en pessetes. I aquesta persona va voler donar-se a conèixer. Les cadenes van enviar càmeres i reporters immediatament. Era un home d’uns 80 anys, d’atrotinada aparença. Anava en cadira de rodes. Els reporters li van preguntar repetidament "¿No està content? ¿No se n’alegra?". I aquell aparent guanyador va respondre breument: "M’arriba una mica tard, aquest premi". ¡Ahh! L’atzar pot ser molt cruel. De vegades et regala una pinta d’or quan ja no tens cabells.