TU i jO SOM TRES
Si et toquen 130 milions, el primer és fugir de la tele
![Si et toquen 130 milions, el primer és fugir de la tele Si et toquen 130 milions, el primer és fugir de la tele](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/f28fc598-08e3-4576-a4b2-3042519a6f8a_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
E n el sorteig d’Euromillones de divendres hi havia un pot de 130 milions. I l’única butlleta guanyadora (cinc números més dues estrelles) es va vendre a l’administració de loteries número 270, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. ¡Ah! Mai havia caigut a Catalunya un premi d’aquestes colossals dimensions.
En el programa Tot es mou (TV-3) van desplaçar el reporter Enric Botella a entrevistar Eduard Losilla, propietari d’aquesta administració de loteries. Va explicar que el guanyador va comprar una combinació de les que es generen automàticament, aleatòriament. I que d’entre 140 milions de probabilitats d’encertar, la fortuna el va triar a ell. Aquest és el breu relat d’aquest cas tan bonic. No dona per a més. Però hi va haver un instant que vull ressaltar perquè televisivament és rellevant. Quan el reporter va dir a Losilla, tot just entrar al seu establiment: "Vostè és el propietari de l’administració, però no és el guanyador", el loter Losilla va respondre: "Si fos el guanyador, no seria aquí". O sigui, si fos l’afortunat dels 130 milions estaria el més lluny possible del focus d’una càmera de televisió.
Notícies relacionadesEm sembla fonamental aquesta advertència. El calé no vol soroll, diu el primer manament de tot multimilionari que es preï. I la tele és un artefacte vulgar que provoca sempre un soroll escandalós. En 31 anys que fa que intento analitzar la tele no recordo haver vist mai assegut en un plató, per exemple, Amancio Ortega, que és la persona més rica d’Espanya i la fortuna número 13 del planeta. Un ric de veritat no sol exposar-se a la tele. La tele és una gàbia plena d’ocells tafaners i curiosos. Només alguns nou-rics, criatures ingènues i matusseres, cauen en aquest error.
Tinc gravada en la memòria una estampa televisiva, de finals dels anys 80. Una setmana d’aquell temps a un jugador li va tocar un premi molt abundant de la Loteria Primitiva. Diverses desenes de milions, llavors en pessetes. I aquesta persona va voler donar-se a conèixer. Les cadenes van enviar càmeres i reporters immediatament. Era un home d’uns 80 anys, d’atrotinada aparença. Anava en cadira de rodes. Els reporters li van preguntar repetidament "¿No està content? ¿No se n’alegra?". I aquell aparent guanyador va respondre breument: "M’arriba una mica tard, aquest premi". ¡Ahh! L’atzar pot ser molt cruel. De vegades et regala una pinta d’or quan ja no tens cabells.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius