TU i jO SOM TRES
Si no hi ha paneroles, Chicote decau
Amb el seu nou programa a La Sexta Batalla de restaurantes, resulta que Alberto Chicote, en lloc d’engreixar-se, s’aprima. El va estrenar l’1 de febrer i va aconseguir un modest 6,9% de quota de pantalla. En la segona entrega va baixar al 6,4%. En la tercera, a Menorca, va caure en picat al 5,4%, i va perdre de cop 180.000 parroquians.
Per a la cadena, la tendència és preocupant. Per a l’anàlisi televisiva, aquest cas té aspectes rellevants. Chicote va entrar en la categoria de gran criatura mediàtica amb Pesadilla en la cocina, programa que ja té vuit temporades (2012-2023). Visitava humils fogons que no funcionaven, cases de menjars més que no pas restaurants, amb propietaris que creien que si sortien a la tele el seu infortuni s’acabaria immediatament.
Chicote va crear un estil que més que un recorregut gastronòmic era un xou. Va tenir un èxit bàrbar. L’audiència esperava amb delectació cada programa per assistir a la delirant caça de paneroles en cuines llardoses i desballestades. La sessió a la Taberna La Concha d’El Rocío (Huelva), el gener del 2014, va ser apoteòsica. El disbarat culinari, i humà, d’aquella jornada va ser colossal. Va aconseguir gairebé tres milions de seguidors que es partien de riure.
Notícies relacionadesEn aquest nou programa d’ara insereix al títol la paraula batalla. En les franquícies d’aquest format que emeten altres cadenes (TV3, Euskal Telebista, TeleMadrid, À punt...) es parla de joc. Chicote utilitza, ja ho diem, batalla. És un ganxo. Un cridar l’atenció i que l’audiència intueixi que hi haurà guerra, contesa, cacau. Però de moment encara no s’ha aconseguit que els xefs que competeixen arribin a les mans. Es fan malifetes entre ells, putadetes, desqualificacions, mofes, fins i tot escarnis. Però no s’han aconseguit de moment escenes amb cops de puny. És tremenda la tragèdia televisiva de Chicote: sense paneroles no crida l’atenció. Minva, s’aprima, decau.
ÁBALOS. - Dels milers d’entrevistes que està concedint l’exministre José Luis Ábalos, destaquem la que va oferir a Todo es mentira (Cuatro). Risto Mejide li va preguntar: "¿Pedro Sánchez t’ha deixat tirat?". I ell va contestar: "El meu sentiment d’orfandat és permanent". ¡Ah! Diu l’escriptora Julia Navarro en la seva novel·la Dispara, jo ja soc mort: "Un orfe és algú suspès en l’aire".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La indústria del directe i les grans estrelles Un negoci més enllà de la música
- CRÍTICA Pritchard i Krimmel, estrelles bachianes
- Rosalía1 milió d’entrades i 100 milionsd’euros de recaptació
- Festival de Màlaga "No m’agrada perdre el temps pensant en el passat"
- Emmanuel Carrère, escriptor: "Em va agradar saber que la meva mare va rebutjar col·laborar al KGB"
