‘En portada’ fa 40 anys i TVE no sap què fer-ne

Es va crear com a reformulació d’un altre programa mític, Los reporteros, per oferir a la ciutadania una mirada setmanal sobre els grans conflictes del món, observats país a país, amb entrevistes a personalitats rellevants, des de polítics importants fins a humils però savis camperols, perquè ens ajudessin a entendre el que passava. Per aquest programa hem vist actuar mestres del periodisme, grans routiers: Diego Cardedo, Manu Leguineche, Vicente Romero, Miguel de la Quadra Salcedo... Eren els nostres ulls al món. Durava entre 50 i 60 minuts.

Va arrencar el 4 de gener de 1984 amb una entrevista a Fidel Castro, a l’Havana, a càrrec de Rosa María Mateo i Vicente Botín. Firmava la realització Antonio Gasset. Van incrustar durant l’entrevista, amb bon criteri, aquella guaracha de Carlos Puebla que en la seva estrofa més famosa diu: "Se acabó la diversión / Llegó el comandante / Y mandó a parar". De sobte Rosa María li va preguntar: "A 25 anys de la revolució, ¿creu que la història l’absoldrà?". I Fidel, encenent amb parsimònia un havà, va respondre: "La història ens ha absolt fa molta estona". Eren disfrutables entrevistes. Com la de José Antonio Guardiola a Nelson Mandela, crec que l’última de la seva vida.

Notícies relacionades

Manifest contra el que està malament

Mascó i Basté parlen de sexe

L’existència d’En portada ha sigut difícil. L’emetia La 2, després La 1, després el van suprimir dos anys, després va tornar, presentat per Lorenzo Milà... L’últim registrat a la web de TVE és del 30 de novembre del 2023. Jo crec que, malgrat ser un programa important i emblemàtic, TVE no sap què fer-ne. Diuen que ja no atrau l’audiència.

Sens dubte no rep les autopromocions, bombos i platerets que TVE dedica a Masterchef, Maestros de la costura o a aquest invent amb celebritats de proximitat fent pastissets (Bake Off: Famosos al horno). TVE sucumbeix a l’entreteniment avorrit que imprimeixen les cadenes privades. Desitjo que En portada no acabi com aquell estrambot amb què Cervantes va rematar un dels seus poemes: "Caló el chapeo, requirió la espada, miró al soslayo, fuese, y no hubo nada".