L’àlbum de fotos de la institutriu Merceditas

E m truca un conegut i em diu que està esperant el meu article sobre la resurrecció de Merceditas Milá a TVE-1 (No sé de qué me hablas). No és una resurrecció, li dic. Merceditas, de la tele, ni s’ha mort ni se n’ha anat mai. Sempre ha volgut ser allà. I hi té tot el dret del món.

És el seu ofici, la seva professió, la seva vida. És habitual la mesquinesa sotto voce d’alguns, desacreditant les criatures televisives per la seva edat. És roí, i molt imbècil, propagar que a partir dels 65 anys no es pugui fer televisió. Jo veig contínuament a la tele com de patètics que són alguns jovenets de 25. Ella només en té 72. Una nena. Per això continuo anomenant-la Merceditas. Té una notable experiència acumulada. I ara, en aquest programa, exerceix d’institutriu. Ha omplert el seu plató amb dues generacions de públic: una meitat, centennials (nascuts entre 1991 i 2005) i l’altra meitat, boomers (nascuts entre 1945 i 1965). L’acompanya en les tasques de conducció del programa la jove Inés Hernand, que fa una feina perfecta com a contrapunt.

Merceditas li pregunta qui va ser Adolfo Suárez, i Inés li contesta: "És l’aeroport de Madrid". I llavors se li obren les carns a Merceditas, entra en histrionisme superlatiu, i crida: "¡Mare meva! ¿No sabeu qui va ser Suárez? ¡Doncs apreneu!", i de seguida posa l’entrevista que li va fer ella mateixa, a TVE, el 1986. I així molta estona, també amb Camilo José Cela, Manuel Pertegaz o Lola Flores. O sigui, l’arxiu de TVE obert en canal a més glòria d’una institutriu tan colossal. Hauria d’afegir a la seva pedagogia la seva estada com a Flautista d’Hamelín en la ratomàquia Gran Hermano (Telecinco).

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Aquells 15 anys seguits en què feia televisió sota el prisma del xou continu. I amb aquesta atracció que té, tan entretinguda, per la coprofília. ¡Ah! S’entusiasma Merceditas per tota pinzellada referida a caca-cul-pet-pipí. De fet, quan instruïa el públic sobre qui va ser Adolfo Suárez, va explicar com a dada fonamental que quan va anar al seu despatx a pactar l’entrevista es va haver d’aixecar corrent al bany perquè s’estava fent pipí.

Merceditas continua cultivant l’egolatria. De vegades semblava que si Suárez o Pertegaz van ser importants va ser perquè els va entrevistar Merceditas. Però jo li dono des d’aquí la benvinguda. El seu magisteri ens pot ajudar a instruir-nos a tots una miqueta.