La crítica de Monegal: Ha guanyat la ràbia, l’han votat els joves, l’ha alçat la tele

Lluís Guilera va ser el conductor d’aquest especial i comptava entre els opinants amb Martín Caparrós, de Buenos Aires. És un periodista de trajectòria llarga i fèrtil. Coneix a fons l’Argentina. Coneix bé Milei, i Massa, i Macri, i els Kirchner…, tot el peronisme i antiperonisme rampant, i tots els que pul·lulen al voltant de la Casa Rosada amb desitjos d’establir-s’hi.

Notícies relacionades

Cinc claus per entendre la victòria de l’ultradretà Javier Milei

Santos Cerdán i l’ortografia

Martín Caparrós va resumir amb mestria el que passa: «És el triomf de la ràbia. A Milei l’han votat sobretot els menors de 40 anys. Els joves que tota la vida han viscut en democràcia, però per a ells és un sistema amb el qual viuen malament. O sigui, no tenen cap bona raó per defensar-la». És una síntesi precisa. A Javier Milei no el coneixia ningú fins al dia en què el van convidar al ‘late show’ d’América TV ‘Animales sueltos’. El seu presentador, Alejandro Fantino, ho va explicar mesos enrere a Marcos López, corresponsal de TVE a Buenos Aires: «Estàvem en el 5% de quota de pantalla. Vam convidar Milei i vam pujar el 12%. A partir de llavors els altres canals van dir: ‘Portem-lo nosaltres també’». El programa ‘Animales sueltos’ es va deixar d’emetre el desembre del 2022. Poc abans, Fantino li va fer una última entrevista a Milei (en la fotografia). Allà va explicar el seu sistema per tenir èxit a la tele: «A l’estar envoltat de ‘panelistes’ (contertulians) que pensaven diferent, no em va quedar més remei que elevar el to». La seva elevació de to va consistir a posar-se com un boig, cridar, gestos ferotges, trencar coses amb un martell, vociferar, insultar, histrionisme al màxim. I les cadenes de televisió, encantades, perquè l’audiència anava pujant. Ja ho va dir fa molts anys Sua Emmittenza Berlusconi: «Doneu-me un canal de televisió i seré president del Govern». I així va ser.

Tornem a Martín Caparrós la matinada passada a La 1 de TVE: per als joves argentins la democràcia és un sistema en el qual viuen malament, ergo no tenen cap bona raó per defensar-la. És un retrat tan precís com tremend. Prenguem-ne nota. Tots. Els polítics i els de la tele, els primers.