‘Generació porno’: la docusèrie que han de veure els pares (tot i que no voldrien)

El porno ja forma part del dia a dia dels nens i adolescents. Alguns (nens i nenes) comencen a tenir contacte amb el porno ‘online’ a partir dels 9 anys; des dels 12 són el 50%, i dels 15 anys d’ara endavant, el 90%. Unes dades esgarrifoses que mostren que els nostres fills estan coneixent el sexe de la manera distorsionada en què els ho mostra aquest material pornogràfic que circula per internet, a què tenen accés lliurement i indiscriminat. I els pares no ho saben. I haurien de saber-ho. Tot i que haguessin preferit no fer-ho. De mostrar aquesta dura realitat s’encarrega la docusèrie ‘Generació porno’, una coproducció de 3Cat, ETB i Shine Iberia, el primer capítol del qual estrena TV3 dimarts, 26 (22.05 hores), dins del programa ‘Nits Sense ficció’.

La sèrie, que compta amb quatre capítols, mostra la naturalesa i conseqüències d’aquest acostament a un món que per la seva edat no li correspon, a través dels testimonis de quatre famílies (producte d’un encertat càsting), de Girona, Lleida, Santurtzi (Biscaia) i Villalba (Madrid); d’experts (psicòlegs, educadors socials, policia...), a més, entre d’altres, d’addictes al sexe i actors de cine per a adults que els ensenyen el truc d’aquestes imatges que els serveixen com a referent.

El ‘professor’ internet

I aquesta és precisament la temàtica del primer episodi (26 setembre): el pes que tenen aquestes pel·lícules i imatges en la seva educació sexual, ja que creixen normalitzant la violència, la vexació cap a la dona i l’absència de sentiments.  Un dels adolescents, de 17 anys, confessa que el va sorprendre que en la seva primera relació sexual no sorgís la fel·lació, com sempre passa en el porno. I perquè ara té la categoria de besar-se. Els nois expliquen l’habitual que és utilitzar aquests visionaments per masturbar-se i les noies, les conseqüències que això porta, ja que els envien ‘fotopolles’ (fotos del penis) o utilitzen les fotos d’elles per aconseguir plaer.

Aquest és el nivell d’honestedat, sinceritat i espontaneïtat que destil·len els adolescents que apareixen en la docusèrie, testimonis preocupants la majoria de les vegades, però que arrenquen un somriure, en d’altres, per la seva ingenuïtat. Però que, sobretot, obren un món totalment desconegut per als adults que pensaven que ja ho sabien tot: aquest que viuen els adolescents en la soledat de la seva habitació amb l’ajuda d’un dispositiu mòbil. I és que un de cada quatre joves menors de 20 anys ha consumit entre 1.000 i 5.000 hores de porno per aquest mitjà. I el vídeo més vist és la violació grupal. L’any passat va tenir 220.000 milions de visites.

El segon dels episodis (3 d’octubre), analitza la hipersexualització de les lletres de les cançons, videoclips i dels videojocs, en els quals hi ha una evident cosificació de la dona; parla de la pressió social que obliga a estrenar-se en el sexe a edats cada vegada més primerenques per no ser exclòs del grup, i arriba a nivells més preocupants amb les advertències d’un mosso d’esquadra sobre els depredadors sexuals que connecten per les xarxes amb les seves víctimes i el delicte que suposa distribuir vídeos d’índole sexual. Alguns continguts, que s’esmenten en la docusèrie, són aberrants.

Buscant solucions

L’educació sexual sempre ha sigut una assignatura pendent, però tot l’exposat evidencia que es fa més necessària que mai. Per això al tercer capítol (10 d’octubre) es parla de la importància d’anar més enllà del tema merament biològic. Perquè, si no, aquesta funció l’està complint el porno, amb la qual cosa nens i adolescents veuen normal que actes i comportaments violents formin part de la sexualitat. I, malgrat que es presenta com un problema de difícil solució, experts i educadors exposaran les possibles maneres de frenar-lo. Amb les conclusions que es pot treure de tot, després d’aquest tercer capítol s’emet un quart en forma de nit temàtica, presentada per Laura Rosel, en què participen joves vinguts de diferents parts del país per explicar com han integrat el porno a la seva vida, a més de pares i experts. Tots ells reflexionen sobre com hauria de ser aquesta educació sexual, com s’hauria d’abordar la imprescindible regulació digital i el paper de les dones en tot això.

I és que, com s’apunta al documental, el porno crea una addicció més gran que la cocaïna. I està a l’abast de les seves mans. «L’accés  al porno és com si poses en un institut una màquina de ‘vending’ amb alcohol i cocaïna», advertia Macarena Rey, CEO DE Shine Iberia (‘Masterchef’, ‘Bosé renacido’), en la presentació de ‘Generación porno’ aquest dimarts, a TV3, alhora que celebrava que la docusèrie arribi a les teles d’altres comunitats autònomes i a una plataforma. Així mateix, la directiva, anunciava que el portaran a les escoles, perquè aquesta és la seva intenció, fer un servei a la societat. I feia una reclamació: «Que el Govern implanti classes d’educació sexual i que hi hagi un control d’accésa internet. És fàcil, perquè ja n’hi ha en altres països».

Addicció a les tecnologies

Per la seva banda, Marc Masip, expert en addiccions a noves tecnologies, remarcava com afectava el fet que els nens tinguin el mòbil cada vegada a més primerenca edat, cosa que provoca que les addiccions a les quals s’arribava amb 12 anys es tinguin ara als 10. «A més, entrar a una pàgina de porno és cada vegada més fàcil. No els podem prohibir que tinguin mòbil, però sí que vegin sexe», insistia. I apuntava: «Hi hauria d’haver una assignatura per a l’ús de les tecnologies».

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

La Verònica, mare de tres dels nois que apareixen en la docusèrie, i dos d’ells, la Martina i el Pol, també aportaven les seves conclusions: «Abans ja havíem parlat del tema, però no amb tant detall», assegura ella. Els nois, per a qui era el primer visionament, confessen que no han après res nou. «Però sí la problemàtica que suposa», diu la noia «a mi el que s’explica en una xerrada en un institut m’ha deixat malestar», apunta el seu germà. Lògic, perquè és un dels punts forts d’un documental que, malgrat impactar molt (potser en aquest cas més als adults) hauria de veure tota la família junta. A veure si així es pot frenar aquesta «pandèmia que ens cau al damunt terrorífica», com vaticina un dels experts.