La crítica de Monegal: A José Mota, TVE sempre li afaita els ullals

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: ‘Grand Prix’, nostàlgia d’un parc juràssic

La crítica de Monegal: El rostre de Rosalía esculpit a la muntanya de Montserrat

Tots els anys escric el mateix: Mota té talent per fer un humor més audaç, penetrant i creatiu. Mota és un artista amb enginy, però crec que li demanen que abusi de la marxa enrere. En vista que faci el que faci sol tenir bona audiència, hi deu haver un servei pactat amb TVE-1, una espècie de compromís no escrit partint d’aquest principi: més que un humor punxant i agut volem un humor que no molesti ningú en absolut. Home, si l’humor no és afilat, ni una mica corrosiu, i no genera polèmica, es corre el risc d’acabar fent unes rialletes en un ‘bany maria’. En aquest debut als únics que han mossegat una mica és Tamara Falcó i el seu pollastre Íñigo. Una actriu disfressada de marqueseta de Griñón deia: «Hem fet un viatge de noces fabulós: hem tancat Eivissa per a nosaltres sols». I Mota, fent d’Íñigo, concloïa: «La lluna de mel ha sigut a la Granja San Francisco. I li he regalat a la Tamara aquesta aliança amb quatre robins de les mines del Rei Salmó Fumat, i encastats pel senyor Tiffany». Bé, l’anomenen humor blanc però corre el risc de confondre’s amb humor antic. És curiós, i ho celebro, que li hagin permès a Mota ficar-se una mica amb aquesta parella de criatures de la ‘society cursi’, quan aquesta mateixa TVE els va dedicar fa pocs dies un ‘Lazos de boda’ que era un embafador xarop de préssec en almívar.

TVE hauria de deixar d’agafar-s’ho amb paper de fumar en el tema de l’humor. Ara viu un moment de cert repunt. Atesa la caiguda de Tele 5, TVE-1 segurament acabarà el juliol com la segona cadena més vista del país. Fa anys que no passava. Jo crec que el ‘moment Silvia Intxaurrondo’ interpel·lant Feijóo per les seves dades falses, o sigui, recuperant l’ofici periodístic, va contribuir a la visibilització, en positiu, d’aquesta cadena pública. Va ser només un instant televisiu, és veritat, però suficient per aixecar l’aplaudiment general del nostre gremi, tan perdut.