La crítica de Monegal: És molt possible que en política hi hagi vampirs

A alguns polítics els passa el mateix. Cansats de la vil política en minúscules que diàriament es practica, convoquen amics i coneguts per presentar un llibret que han escrit. Es fan la il·lusió que així eleven l’esperit. És molt humà. Fins i tot passa de vegades que el seu llibre té índexs de venda acceptables. Una altra cosa és que, a més de comprar-lo, algú se l’hagi llegit.

Això li va passar al reporter volant d’‘El intermedio’ Isma Juárez quan va anar l’altre dia a la presentació de la novel·la ‘El escaño de Satanás’ del vicesecretari del PP Esteban González Pons. Anaven entrant els convidats (Esperanza Aguirre, Carlos Iturgaiz, Andrea Levy, Celia Villalobos....) i Juárez els preguntava si havien llegit algun llibre de González Pons. En concret la seva novel·la anterior, titulada ‘Ellas’. I tots deien que sí però ningú sabia explicar de què anava.

¡Ahh! És el que dèiem: és fàcil comprar el llibre d’un amic de la política, la part difícil és llegir-se’l. Ben mirat, és preferible que els polítics que vulguin elevar el seu esperit es dediquin a escriure contes o novel·letes. I que evitin els escrits polítics amb pretensions històriques. Menys encara la seva pròpia autobiografia.

Fa uns dies Xavier Graset (‘Més 324’, TV-3) va entrevistar l’historiador Borja de Riquer arran del seu monumental treball sobre Francesc Cambó (‘L’últim retrat’, Edicions 62 i Crítica, 2022) i Riquer li deia: «Els historiadors ens mirem les autobiografies dels polítics amb pinces. Acostumen a deformar la realitat per justificar-se».

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

Efectivament. No són fiables. Acoloreixen al seu gust la pel·lícula del període polític que han viscut per quedar-ne afavorits. Per no incórrer en aquest vici, González Pons, intel·ligentment, abraça la ficció, el gènere bàrbar, a ‘El escaño de Satanás’ i narra que el Congrés dels Diputats de Madrid està edificant, sobre un cementiri horrible que és la porta de l’infern, una espècie de tremenda ultratomba.

És més, quan va veure que se li acostava el sarcàstic reporter Isma Juárez amb el llibre li va posar a la primera pàgina: «Per a l’amic Isma, que sap que els vampirs existeixen i els entrevista». És una dedicatòria interessantíssima. Confirma que en política hi ha vampirs.