La crítica de Monegal: J.J. Vázquez a TV-3, i de televisió, ni piu

Ricard Ustrell s’ha assegut davant seu i han xerrat mitja horeta. Una conversa enfocada cap a la intimitat. Particularment introspectiva. Les pors. Les frustracions. Les addiccions d’aquest presentador televisiu. És a dir, una trobada partint d’aquest llibre personalíssim que Jorge Javier acaba de publicar i que Ustrell va mantenir durant tota la sessió sobre els genolls, dient-li amb èmfasi admiratiu que valent que és despullant-se com es despulla al llibre. Ressaltava, per exemple, que li han prohibit el sexe i l’alcohol durant un any, com a mínim. Incidia en com ha patit. I parlaven de la soledat. De les inseguretats. De les amargors de la vida. ¡Ah! Per simular una psicoanàlisi com cal l’haurien d’haver col·locat en un divan en lloc d’una cadira.

Notícies relacionades

L’elegant comiat de Marta Carazo

Digues-m’ho en un minut

De televisió no han dit ni piu. Sobre el tipus de tele que fabrica cada dia per a l’imperi ‘telecinqüe’, ni una reflexió ni una pregunta. Només, al final, una pinzellada, elogiosa per part d’Ustrell, respecte del programa ‘Sálvame’ («¡És un format únic a Europa! ¡Un programa líder indiscutible!»). I punt. Home, comprenc que a Jorge Javier aquest és el tipus d’entrevistes que li interessa que li facin. ‘No pregunti pel que faig, pregunti només pel que escric al meu llibre’. Doncs sí, és molt curiosa aquesta moda d’escriure un llibret, o novel·leta, per part d’un cert tipus de criatures televisives. Ja me’n guardaré de qüestionar-los que escriguin, però sembla una forma d’escapisme per oblidar la classe de tele sense escrúpols que fabriquen cada dia.

Si volen una bona entrevista a Jorge Javier a TV-3 visitin la web del programa ‘El convidat’, del 8 d’octubre del 2013. Albert Om es va desplaçar a la seva mansió a Madrid, s’hi va passar, amb ell, 48 hores seguides, i en un moment donat li va preguntar: «¿T’agrada el que fas? ¿Has arribat mai a casa i has dit: ja n’hi ha prou, no vull continuar fent això?». I l’estrella de la factoria Mediaset va acabar exclamant: «Mira, jo no teoritzo sobre la meva feina, perquè si ho fes, em tornaria boig». Podríem llegir-ho així: no parlem de la meva feina, que em deprimeixo.