La crítica de Monegal: ERC ja controla TV-3, la submissió a Waterloo declina

En el càlcul d’assistents, per exemple, en el ‘TN’ retolaven: «Han reunit 11.000 persones segons la Guàrdia Urbana». Ni rastre per escrit dels 60.000 que els organitzadors intentaven divulgar. El resum final també va ser significatiu. La crònica a peu de manifestació advertia: «No s’han complert les expectatives». I tampoc ens han escatimat primers plans d’irades pancartes contra la mateixa TV-3, assenyalada com a ‘manipuladora’, i amb les lletres ER (Esquerra Republicana) seguides de la ‘Ñ’ de ‘ñordos’, insult que el processisme radical utilitza per denigrar l’unionisme. Que afegissin a més el lema ‘Ja no és la nostra’ demostra que el sector més rabiós de Junts renega de TV-3 perquè considera que ja no està al servei de Waterloo. ¡Ah! És evident: ERC ja s’ha instituït en la força principal que mou TV-3, no obstant en els ‘Telenotícies’ la primera imatge, l’obertura, l’han dedicat a Puigdemont, donant-li prioritat informativa per sobre de l’al·locució del president Aragonès. O sigui que a Sant Joan Despí encara queda un caliu de feligresia al servei de Junts x Waterloo, que es resisteix.

Notícies relacionades

El ‘copyright’

Si hi ha garrí, jo me’l demano

Però és evident que ara on campen al seu aire és en les porcions de ‘pizza al taglio’ (‘El pentàgon’ i ‘Fax’ ) que han adquirit a 8TV. Aquí, amb Laura Borràs com a convidada estel·lar, impulsaven encara el miratge: «¡L’independentisme a Catalunya és majoritari!». A la mateixa hora a TV-3 ens donaven dades reals del que passa, i ens oferien l’últim gràfic del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya) en què s’assenyala que l’independentisme està en un 37,5% ara mateix.

El més potent, televisivament parlant, d’aquest 1-O ha sigut tornar a veure en bucle, un altre cop, les imatges de les pallisses. Si Rajoy i els seus no haguessin sigut tan cafres, i tan inútils, ordenant la repressió i les patacades contra la ciutadania, avui, de l’1-O, a la tele quedaria només el record d’una votació alegre i festiva, però folklòrica i anecdòtica, ja que no va obtenir cap reconeixement internacional.