Mor Àngel Casas, pioner i mestre de la comunicació

El periodista i presentador Àngel Casas ha mort aquest dissabte a la matinada als 76 anys. Personatge popular i icona de la comunicació per la seva llarga trajectòria en diferents mitjans, aquest veí del barri de Sants de Barcelona va ser una de les cares més conegudes a la televisió dels 80, en el naixement de TV-3, per, sobre tot el programa ‘Àngel Casas show’. Casas va ser el pare d’un format pioner i ambiciós de ‘talk show’ –per aquí hi van circular nombroses estrelles de Hollywood– que va estar en antena des de 1984 fins a 1988 i pel qual va guanyar el premi Antena d’Or de Televisió el 1984. A la iniciàtica televisió pública catalana hi va arribar després de destacar, entre d’altres, en la seva faceta de divulgador i crític musical en el programa ‘Musical Express’, de TVE.

En els últims temps, la salut d’Àngel Casas, que es va jubilar el 2014 després d’una etapa com a director de Barcelona Televisió, càrrec que va obtenir després de guanyar un concurs públic, era molt delicada. El periodista havia tingut una malaltia rara anomenada «calcifilaxi» que, entre altres coses, va derivar en l’amputació de les dues cames i un trasplantament de ronyó. El setembre del 2020 va anunciar la retirada de la vida pública com a conseqüència de l’esmentada malaltia en un comunicat a les xarxes socials amb un títol carregat d’humor i sarcasme: ‘Medical mistery tour’.

A banda de la popularitat adquirida a la televisió, també ha sigut extensa la seva carrera radiofònica –aquí va començar, a la històrica Ràdio Joventut– i en premsa escrita –com a columnista, cronista i crític musical–, així com la seva obra literària, que va cultivar a partir dels 2000. Aquest mateix any va publicar ‘L’agonia de Bakunin’ (Univers), un llibre de sis relats en els quals retratava la Barcelona actual. La seva trajectòria li va valer el 2007 una Creu de Sant Jordi, guardó que va afegir a, entre d’altres, dos premis Ondas (1972 i 1986). Cronista d’una època, Casas va retratar a mitjans dels 60 al setmanari ‘Tele/Estel’ l’efervescència del carrer Tuset (convertit aquells anys en el pompós ‘Tuset street’), epicentre de la ‘gauche divine’.

Per tot això, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat Àngel Casas com «un mestre de periodistes». Ho ha fet a través de Twitter, on ha reivindicat el presentador com un «comunicador mordaç i innovador» que «deixa una empremta inesborrable dins i fora de la petita pantalla».

Un currículum extensíssim

Notícies relacionades

La meravellosa ràdio de matinada

L'Editorial de Cristina Villanueva: El viatge de 'Sirat'

Nascut el 17 d’abril de 1946, va començar la seva trajectòria a l’escola que per a molts periodistes de la seva generació va ser Ràdio Joventut. Va passar a la cadena SER per presentar durant anys el programa ‘Trotadiscos’ (espai que li va valer el premi Ondas de 1972). També va impulsar la revista musical ‘Vibraciones’.

El debut televisiu li va arribar el 1977 de la mà de TVE en el programa musical ‘Popgrama’, juntament amb Carlos Tena i Diego A. Manrique, el pas previ a dirigir el seu propi espai, el ‘Musical Express’ (1980-1983). Després, l’esmentat ‘Àngel Casas show’, i posteriorment va anar alternant ràdio i televisió: el magazín ‘El sermón’ de la cadena SER, ‘Un dia es un dia’ a TV-1 i, ja als 90, ‘Tal cual’, ‘Los unos y los otros’ i ‘Esto es lo que hay’. Encara faltarien programes com ‘Temps era temps’ (2001) i ‘Totes aquelles cançons’ (2004), tots dos a TV-3, ‘Catalunya, parada i fonda’ i l’espai d’entrevistes ‘Senyores i senyors’ (2004-2007), aquests una altra vegada a TVE (La 2).