La crítica de Monegal: No és per ser de Vox, és perquè menja gratis i es queixa

Aquesta nova edició ha concitat menys interès que qualsevol altra d’anterior. O sigui, també aquí continuem baixant. Han tingut, això sí, un repunt de popularitat mediàtica, uns titulars i comentaris puntuals, en negatiu, perquè Samantha Vallejo-Nágera s’ha aturat a xerrar, i ha donat camp i visibilitat al vicepresident de Castella i Lleó, el polític de Vox Juan García Gallardo. Això ha irritat els sectors que consideren que als polítics de Vox se’ls ha d’ignorar. Com si no existissin. I molt menys utilitzar la tele pública per ‘blanquejar-los’. ¡Ah! La realitat és que existeixen. I que un bon nombre de vots els avalen.

A mi em sembla que aquesta polèmica està mal enfocada. El problema de García Gallardo no és que l’ensenyin a TVE, el tremend és que ha quedat impresentable. Estaven els aspirants a cuiners a Segòvia, a la Real Granja de San Ildefonso, i l’equip blau va preparar perdiu escabetxada amb puré de pastanaga i ceballots setinats. Una exquisitat notable. Samantha es va acostar al polític, i li va preguntar què li havia semblat l’àpat. I el de Vox va contestar: «La perdiu... bastant bona. El puré falla. Està un punt amarg».

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Home, doncs molt malament. Aquest polític ha menjat a dos queixos, completament gratis, i en lloc d’agrair-ho qüestiona el que ha endrapat. Molt dolguda ha d’estar Norma Duval, que va ser una de les cuineres de la perdiu. Després de tants anys de fer campanya per a la dreta (va ser fervorosa ‘supporter’ d’Aznar), no es mereixia aquest menyspreu de la seva perdiu escabetxada. Hi ha polítics que funcionen així: s’inflen a menjar cada dia a càrrec dels pressupostos de l’Estat, i a sobre diuen que ho troben amarg.

A mi el que m’ha agradat d’aquest ‘Masterchef’ és quan Jordi Cruz s’ha ofert a Patricia Conde per fer-li un boca a boca allà mateix, sobre la marxa. ¡Ahh! Patricia estava angoixada per una espatlla al forn, i deia que estava a punt de donar-li un infart. «Doncs et faig un masatge i et faig el boca a boca», li va dir Jordi molt carinyós i entregat. Va ser una llàstima no poder veure el boca a boca. L’audiència s’hauria disparat.