Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Crítica de tele a la platja, amb sorra i síndria

Em sembla un avenç de primera magnitud l’exercici que acaba d’inaugurar el presentador i ‘showman’ Carlos Lozano a Tele 5, amb el títol de ‘Sálvame sandía’. Li han plantat una rulot en una platja de Gandia, i cada dia pentina la sorra a la recerca de banyistes que vulguin dedicar-se a la crítica televisiva. En la seva primera jornada va trobar una senyora, de nom Alma, a qui va demanar que opinés sobre aquest assumpte, tan caníbal, que la mateixa cadena impulsa, fent barbacoes amb Ortega Cano, la seva filla Gloria Camila, la seva dona Ana María Aldón, i de fons Rociíto Carrasco llançant gasolina amb pirotècnia explosiva.

La senyora Alma va ser molt explícita. Va mirar a la càmera i dirigint-se a Ortega Cano li va deixar anar: «et diré el que li va dir el vàter al torero: a la plaça de toros seràs molt valent, ¡però aquí et cagues!». ¡Ah! Va demostrar la senyora Alma un maneig exquisit de la prosa elegant i fina. Va rebre una gran ovació per part de la rotllana de banyistes que envoltaven la rulot. I amb bon criteri, Lozano li va dir que la recomanaria perquè el programa la fitxés com a tertuliana habitual i passés a engrossir la rotllana de xafarderes. Està ben vist.

No obstant, va ser l’endemà quan Lozano va trobar la dama que al meu judici millor encaixa en el perfil de crítica televisiva. Es diu Mari Carmen. Deu tenir una edat rondant els 65. Segurament va ser captada quan s’estava banyant. Després d’arreglar-se i vestir-se amb notable pulcritud i bon gust, la Mari Carmen es va asseure al costat de la tauleta del càmping, i mentre Lozano acariciava una síndria ella va anar estructurant la crítica del ‘Sálvame’ i les seves criatures.

Va ser tan precisa, i tan ben argumentada, la seva analítica, que de sobte li van demanar un consell sobre què hauria de fer el ‘Sálvame’ amb la col·laboradora Belén Ro, que sempre munta molts embolics. La Mari Carmen va ser contundent i claríssima. Primer va advertir que de cap manera l’haurien d’acomiadar; ha de seguir amb el seu sou, guanyant-se la vida. Però va aconsellar: «Treguin-la de davant de la càmera, això sí. Posin-la darrere, i que no se la vegi mai». ¡Ah! Com a crítica és impecable. Breu, concisa i d’una precisió indiscutible.

Notícies relacionades

L’aparició de la senyora Mari Carmen col·loca un punt de prestigi a aquest ofici, tan desacreditat i inútil, de la crítica televisiva. Estic estalviant per comprar-me una síndria i instal·lar-me a la platja de Gandia.

Temes:

Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors

La BBC i Winston Churchill