Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Classes de pispes: el Dioni, el més simpàtic
Gairebé a mitjanit A-3 TV està emetent ara una sèrie documental, unes semblances, uns retrats, dedicats a plasmar la trajectòria de xoriços importants de la ‘celtibèria xou’ (‘Yo soy...’). Van començar amb Ruiz Mateos, van continuar amb Jesús Gil, després Mario Conde i ahir li va tocar al Dioni, el pintoresc lladre que el 1989 va robar 289 milions de pessetes d’un furgó blindat.
Home, no hi ha color. Cap dels molts xoriços que ha donat, i dona, la història peninsular, cap, només el Dioni, concita un nivell de simpatia popular tan extraordinari. ¡Ah! Aquest sí que ha sigut un xoriço planer. Quan va acabar el seu breu període carcerari es va adonar de seguida que la tele era el seu lloc natural. En alguna ocasió recordo haver-li sentit dir: «Ara soc popular, és un altre tipus de condemna». Però era una actitud i res més. La seva incrustació, el seu protagonisme, en infinitat de programes de tele ha sigut un modus vivendi que ell ha sabut aprofitar. Enrere van quedar oficis variats, guardaespatlles de Miguel Durán (president de T-5 i director general de l’ONCE) o d’Alfonso Escámez (president del Banc Central). El seu lloc era la tele, això ho tenia clar.
A T-5 i A-3 va fer quantitat d’aparicions, totes molt celebrades. A T-5, el juny del 2005, en els ‘marcians’ de Sardà, va ser pioner en l’art de fer xou amb els seus contratemps quirúrgics, que després tants, i tantes, han imitat. Es va presentar per oferir en exclusiva l’aixecament del pedaç del seu ull esquerre, ja que havia sigut operat d’estrabisme. Va tenir un èxit bàrbar. El poble, l’audiència, sempre ha considerat el Dioni una mena de ‘golfo apandador’ de barri, pintoresc i simpàtic.
Notícies relacionadesLladre ho ha sigut, en efecte, però per comparativa natural amb altres grans xoriços patris, el Dioni concita una benevolència general. En l’ordre ornitològic seria com la garsa protagonista de l’òpera de Rossini, ‘La gazza ladra’, que després Hergé va recrear, amb tant d’humor en l’aventura de Tintín titulada ‘Les joies de la Castafiore’. O sigui, el Dioni ha aconseguit dibuixar-se a la tele com allò que en el llenguatge caló anomenen un pispa ‘julay’, és a dir un lladre ingenu i entranyable.
No sabem quants xoriços més, ni de quina mena, continuarà oferint-nos A-3. En el vast territori que hi ha entre Sanxenxo i Abu Dhabi trobaran quantitat d’exemplars.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- 50è aniversari Quan Portugal es va alliberar amb clavells
- Aprovació legislativa Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan
- Guerra tecnològica El Senat nord-americà obre la porta a la prohibició de TikTok
- La meitat de la població de Gaza ja està en situació de fam
- El Govern d’Erdogan bloqueja a Istanbul la flotilla internacional