Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Utilitzen la difunta Rita Barberá a ‘àvies de bon veure’

La crítica de Monegal: Utilitzen la difunta Rita Barberá a ‘àvies de bon veure’
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Per intentar reflotar el ‘Sálvame naranja’, Tele 5 ha decidit posar Belén Esteban com a presentadora durant mitja hora. Es tracta d’un microprograma incrustat al final del tarongerar que porta per títol ‘Lo de Belén’. Assistida sempre per J.J.Vázquez en qualitat de crossa o suport, va debutar anunciant que treuria quatre ‘àvies de bon veure’. Els missatges que ens llançaven, per excitar el nostre interès, eren aquests: «¡Àvies amb cossos d’escàndol! ¡Rebentaran el plató! ¡Àvies que estan més bones que el pa i més picants que un acudit d’Arévalo!» i ens advertien que una d’elles, d’Astúries, de 69 anys, va cada dia al supermercat a comprar l’enciam «amb el ‘short’ posat pel cul».

Notícies relacionades

Vista aquesta presentació, més que un homenatge a les panteres grises semblava un exercici inspirat en aquelles fires de fa un segle, quan empresaris sense escrúpols muntaven «La parada dels monstres» i treien la dona barbuda, la dona nana, les siameses unides pel cap..., o sigui, aquells espectacles denigrants i canalles que Tod Browning va sintetitzar el 1932 a la pel·lícula ‘Freaks’. Per fer la presentació encara més excitant van anar emetent, en cascada, imatges d’arxiu de senyores famoses majors de 60, o de 70, perquè li féssim un cop d’ull a l’estat de conservació dels seus cossos. Van treure estampes d’Ana Obregón, Norma Duval, Maribel Verdú, Loles León... I en un moment, també van posar la difunta Rita Barberá –els adjunto la vídeo foto– en una jornada fallera des del balcó de l’ajuntament. O sigui, en el marc de les «àvies de bon veure amb cos d’escàndol que rebentaran el plató» han decidit furgar a la tomba de la senyora Barberá i ficar-la allà, sense venir a tomb, i utilitzar-la sense cap tipus d’escrúpol.

Recordo que en una edició de ‘La noria’, el gener del 2010 –aquí l’hi vaig explicar– es preguntaven quants futbolistes homosexuals hi havia. I per entretenir el públic van anar col·locant grans imatges de Messi, Cristiano Ronaldo, Iniesta... perquè nosaltres, des de casa, anéssim xafardejant a veure si hi descobríem algun tret ‘gai’. ¡Ah! Dotze anys després segueixen amb el mateix estil. ¡Tot això és tan mesquí! Tot s’hi val. No hi ha límit. Per aquesta cadena, allò intolerable i roí es fonen. Tot és usable, tot és ‘abusable’, fins i tot persones mortes.