La crítica de Monegal: Armar-se fins a les dents ja no és despesa, és inversió

¡Ah! En una cadena tan ‘progre’ com La Sexta –sigui dit amb tot el meu afecte– si aquest quadro ens l’haguessin posat fa dos mesos, estic convençut que haurien escrit ‘despesa’ en lloc d’‘inversió’. O sigui, que la guerra d’Ucraïna està canviant la percepció dels conceptes, dels principis que fins ara es defensaven des de posicions d’esquerra o centre esquerra.

Les paraules del president Pedro Sánchez, en la recent entrevista que li va fer Ferreras en aquesta cadena, advertint que Espanya augmentaria la seva ‘inversió’ en defensa, suposo que també han ajudat molt a aquest curiós canvi de... posem de ‘paradigma’, que és una paraula-recurs molt de moda en les tertúlies quan no saben gaire bé com afrontar un canvi d’argument. Wyoming acceptava la nova nomenclatura –‘inversió’ en lloc de ‘despesa’–, però de mala gana. Perquè deia que la guerra d’Ucraïna per al que ha servit, sobretot, és perquè els venedors d’armes es forrin. Efectivament.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Els diners que dediquen els països a les armes permeten una meditació. Ens va informar Sandra, per exemple, que els Estats Units utilitzen cada any 760.000 milions d’euros per a armament, i la Xina, 230.000 milions (de Rússia ni se sap). Ens hem de preguntar per tant de què ens serveix a nosaltres retallar salvatgement en partides socials, educatives o sanitàries, per arribar a 20.000 milions, quantitat que és una misèria comparada amb les altres. ¡Ah! Potser seria millor tornar a aquell crit d’Unamuno, canviant-lo una mica, i exclamar: «¡Que s’armin ells!».

Convé recordar, i ve a tomb, que quan vam entrar a la UE a Felipe González li van dir que desmantellés de seguida la indústria dels alts forns, perquè la siderúrgia era cosa d’alemanys i holandesos. Doncs potser es podria fer el mateix amb la indústria de la guerra. Ingenuïtats al marge, es constata que el canvi de ‘paradigma’ s’ha instal·lat a les cadenes, fins i tot en les ‘progres’. Armar-se fins a les dents ara és una inversió.