Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Gladiols pansits en una tomba grisa i sense brillantor

La crítica de Monegal: Gladiols pansits en una tomba grisa i sense brillantor
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Enormes repunts d’audiència a La Sexta aquests dies. ¡Ahh! Li passa a aquesta cadena el mateix que els ocorre als que ens expliquen la meteorologia quan es produeixen grans tifons que provoquen voladures de teulades i edificis: la seva audiència es dispara de forma superlativa.

A ‘El intermedio’ Wyoming estava compungit. Va portar gladiols a la tomba de Casado. Va ser un detall delicat, tot i que el gladiol, en aquest cas, no és una flor oportuna. Explica Plini el Vell que gladiol ve de ‘gladius’, l’espasa dels gladiadors. Als vencedors al Circ els regalaven aquestes flors. No és el cas de Casado. Escampats els gladiols sobre la làpida, Wyoming es dolia d’una pèrdua tan sensible. I al final va exclamar: «Pablo, que la terra et sigui lleu i la porta giratòria, generosa». ¡Ah! La porta giratòria de Casado és per ara una incògnita. Tampoc sabem si a Teodoro l’hi estan preparant alguna.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, el cop de la periodista Ana Pastor, aconseguint que Teodoro s’assegués davant ella en una edició especial d’‘El objectivo’, ha sigut de primera magnitud. Una hora d’entrevista en ple funeral. El secretari difunt tirava pilotes fora, feia equilibris, davant les preguntes que li feien. «¿Batalla? ¿Guerra? No, no, no n’hi ha cap», exclamava, intentant transformar la seva derrota en un acte d’heroisme. I Ana li advertia: «¡Qui estigui escoltant no entendrà res en absolut!». Només hi va haver un instant en què Teodoro va fer un conat d’artilleria. Va ser quan va dir: «Quan als partits ens arriba una informació d’un actiu intern, hem de preguntar, no tirar l’informe a la paperera». O sigui, un ‘souvenir’ dirigit a Ayuso i al seu germanet comissionista. Al final, Ana Pastor li va dir –potser recordant aquella travessia del desert de Pedro Sánchez– si també agafaria el Peugeot i es posaria a recórrer camins. Teodoro va contestar: «El meu vehicle té 13 anys, 550.000 quilòmetres i el sostre despenjat. El meu cotxe no està per anar enlloc».

Tots aquests responsos i misses fúnebres d’aquests dies, ben mirats, són el passat. El futur sembla que és Feijoo. I a ‘El intermedio’ ja li van dedicar una peça, un ‘approche’ punxegut, desempolsegant imatges d’anys enrere, quan compartia la coberta d’un iot amb el narcotraficant Marcial Dorado. ¡Ah! Els programes de guerrilla humorística són així: esmolen l’agulla i no donen puntada sense fil.