Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Pedro Sánchez i la teta esquerra de Torito

La crítica de Monegal: Pedro Sánchez i la teta esquerra de Torito
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Ara mateix Tele 5, irritada perquè fa cinc mesos que perd la seva hegemonia televisiva, ha posat en marxa novament les barbacoes de Rociíto. ¡Ahh! Quanta carn de la seva família estan rostint aquests dies. La seva filla, Rocío Flores; la seva germanastra, Gloria Camila; la seva mare, la gran Rocío Jurado l’extorero Ortega Cano; el ‘títo’ Amador’; la ‘títa’ Rosa; la parentela adjacent, fins i tot estan removent la tomba de Pedro Carrasco i Raquel Mosquera s’estira els cabells amb gran desvari. Tot aquest xafarranxo de gel, odi, herències i vísceres que tritura, escampa i paga Tele 5 no només és d’una mesquinesa de barri i roïna, sobretot –almenys al meu barri– ens produeix una barreja de rebuig i tedi majúsculs.

De la mà del meu canari flauta Papitu hem intentat buscar una mica d’espurna d’alegria en aquest fètid ranxo que Mediaset produeix, i l’hem trobat en aquest menorquí tan despendolat anomenat Torito (Quique Jiménez) que col·labora en el programa ‘Viva la vida’. El seu és un disbarat, una astracanada, una bufonada de carnaval continu, però encara sent moltes vegades una mica xavacà, és almenys un desbarri inofensiu que ens fa riure. 

Notícies relacionades

Dissabte es va personar a l’alfombra vermella dels Goya disfressat de Penélope Cruz. ¡Ah! L’estampa era d’un travestisme poligoner absolutament extralimitat. I de sobte va veure Pedro Sánchez i se’n va anar cap a ell com un obús i li va dir: «¡Guapíssim president, guapíssim! Digui’m, ¿el vestit que porta és seu o prestat?». I el president, que sap que en aquests casos d’abordatge surrealista el millor és seguri el joc, va contestar: «¡Prestat!». I tot seguit li va firmar un autògraf, sobre l’escot del vestit, a la teta esquerra de Torito. Un autògraf que deia: «¡Pedro!» o sigui, com el cèlebre crit de Penélope quan li va entregar l’Oscar a Almodóvar.

Aquest extravagant moment que ressaltat de Tele 5 em sembla molt més interessant que tot el seu canibalisme. I, sobretot, ha servit per constatar la rapidesa de reflexos de Sánchez: en lloc de fugir de l’inevitable, és millor seguir el corrent. Segurament ha llegit els escrits d’aquell primer ministre anglès anomenat Benjamín Disraeli quan explicava la diferència entre fatalitat i catàstrofe. Topar amb Torito pot ser un fatal infortuni, però intentar fugir-ne davant de les càmeres transforma la teva fuga en imatge catastròfica.