La crítica de Monegal: Julián era un taxi i la Pantoja em va robar el taxista

2

Es llegeix en minuts

Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Per què confiar en El Periódico

30 de de gener del 2022. 20:08

0 Comentaris

Deia Joaquín Prat, el presentador del xou documental que acaba de protagonitzar Mayte Zaldívar, que després de Julián Muñoz la setmana passada, ara li tocava a ella. Efectivament. Si Muñoz s’ha emportat uns calerons explicant la seva versió del seu ‘infortuni’ a la plataforma que li ha servit Tele 5, la senyora Zaldívar haurà dit, amb raó, ¡jo també vull un documentalet d’aquests, i m’emporto el que em toca! Home, dins aquesta mercantilització televisiva de criatures condemnades per delictes que ve practicant l’imperi Mediaset, és d’una lògica indiscutible. Aquests exercicis són còmodes per qui els protagonitza. Es posen davant la càmera, en solitari, llancen la seva versió, la seva història, el seu relat com ara es diu, es presenten com a víctimes, i els queda un dibuix de si mateixos maquíssim. La senyora Zaldívar, per exemple, ens va explicar que de corrupció ella no n’ha comès cap. Que la condemna per blanqueig va ser injusta perquè els diners que va ingressar fora del país eren diners nets. Que Jesús Gil era un tio formidable, una bona persona, un veritable pròcer, un alcalde noble i insigne... I que tot va explotar perquè el seu llavors marit Julián Muñoz va ser abduït per la pèrfida Isabel Pantoja i tota la felicitat que vivien es va transformar en dissort. La majoria del temps davant la càmera el va dedicar doncs a la Pantoja. Vint anys després d’això es demostra que la venjança no té data caducitat, i que si el temps ho ha refredat, encara millor. Va llançar contra la Pantoja reliquiaris molt punxeguts. Va explicar que sent Julián encara el seu marit, i tenint la ‘tonadillera’ d’amant i company aquest senyor alt i discret que es diu Diego Gómez, resulta que ja els posaven unes banyes tremebundes. «Julián i la Pantoja eren els ramaders, i Diego Gómez i jo el bestiar, o sigui, els cornuts». La senyora Zaldívar també va fer servir una metàfora curiosíssima per resumir el que va passar: «El meu marit no era un taxi que estava lliure, el meu marit era un taxi amb un cartell així de gros que deia ‘Ocupat’, i no obstant ella es va ficar dins». ¡Ah! Meditable, i estràbica, anàlisi de la seva pròpia dissort. Segons Mayte Zaldívar tota la culpa és de la Pantoja perquè li va robar el taxista.