La crítica de Monegal: El fons d’armari de l’activista David Fernàndez

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Té raó. Tot i que ser un activista de veritat no depèn de l’edat, deu ser molt trist per al David veure que va complint anys i l’únic que té per posar-se són aquelles samarretes de quan actuava com a stripper a finals dels anys 90, al Club Helena de Gràcia. Recordo aquell espectacle amb molt carinyo i nostàlgia, amb un David –i set amics seus més– magnífics i apoderats, fent un extraordinari ‘Full Monty’ a fi de recaptar fons per al poble sahrauí. Però és clar, han passat més de 20 anys i aquelles mateixes samarretes que volaven per una bona causa a Gràcia, segueixen al seu armari. I el sotsobre l’envaeix. ¿L’activisme polític o social depèn de la indumentària? ¿Es pot ser activista vestit d’Armani? Marc Giró l’hi va aclarir immediatament. «Ves-te’n de seguida a la sastreria Santa Eulàlia i que et facin un vestit. Un vestit a mida. I com a detall que et brodin a les mànigues i a l’esquena frases com ‘Nuclears no, gràcies’, ‘¿Desnonaments? ¡La teva puta mare!’ i fins i tot ‘El Rei d’Espanya, ¡molt malament!’». Fins i tot li va advertir Giró que li presentaria unes monges que broden de meravella i que li cosiran al vestit la frase «Independència sí / Independència no», la qual cosa seria un lema extraordinari sent David un honest independentista per a qui el ‘no’ no és possible.

¡Ah! Subscric aquests consells: l’activisme necessita renovar l’armari. Li ha faltat només a Marc Giró advertir-li al David que també ha de modernitzar les seves sabates. La rupestre sandàlia que va enarborar amb tant èxit contra Rodrigo Rato, el 2013, en seu parlamentària, avui requereix actualitzar-se. Vistes les meravelles monetàries que reparteix el Parlament entre el seu propi personal cessant, el David s’hauria de presentar de nou allà, però amb botes xiruques. Són d’una contundència molt superior a la sandàlia.